11/04/2019

Facebook deixa l’àgora i aposta pel petit comitè

3 min

La primera vegada que vaig sentir parlar de Facebook era el 2007. Una amiga que estudiava a Londres ens deia que era molt popular entre universitaris i que servia per connectar amb amics i coneguts. Per curiositat m’hi vaig fer un perfil, però no acabava d’entendre-ho. Era una fusió entre agenda de contactes i plaça pública. Allò del mur personal on tot es veu i es comenta ens exposava més enllà del que volíem ensenyar. Des de llavors, Facebook ha canviat molt –i com tractem la nostra intimitat també–, però el seu últim comunicat augura el viratge més fort de la història de la companyia.

Recordo que al principi teníem pocs contactes i l’activitat era minsa. A poc a poc ens anàvem animant (sobretot per provar això de la “xarxa social”), fins al punt d’acumular amics. Sorgien fenòmens com el 'voyeurisme' (persones que només es feien un compte per tafanejar les vides dels altres), o la categoria de “persones que pel carrer no saludes però que tens d’amics a Facebook”. De seguida vam tastar la màgia de connectar més enllà de les cares habituals, per exemple, recuperant antigues amistats. Em pregunto si Zuckerberg s’imaginava que provocaria tants sopars d’antics companys de promoció quan programaven la primera versió. Deixar de ser anònims tenia recompensa: recuperar el rastre d’amistats perdudes o descobrir ànimes bessones a dos amics de distància.

Vides transparents per conèixer-nos més i millor, aquest era el somni de Facebook. El 2009 el fundador afirmava rotundament que “estàvem assistint a la fi de la privacitat” i va rebre fortes crítiques. Però una transformació silenciosa ja havia començat: als nostres murs s’hi barrejaven la part personal, la professional, la creativa i l’activista. De sobte descobries que la teva antiga professora passava el temps lliure cantant jazz en una banda. O que aquell amic tímid era un autèntic humorista a la xarxa. Va arribar també el moment que no podies amagar on havies sopat dissabte i amb qui, perquè algú havia penjat la prova irrefutable. I t’havia etiquetat.

També ens van deixar tastar la mel de la comunicació massiva, canviant el botó 'Enviar' pel de 'Publicar'. Un sol clic i el teu missatge quedava a la vista de centenars de persones alhora, cosa que fins llavors només era possible amb l’e-mail. Altres sistemes de missatgeria online (com el MSN) et permetien tenir converses en paral·lel, però amb una persona en cada cas. La gran diferència és que per enviar un e-mail tries cada vegada i de forma explícita qui són els destinataris. A Facebook, en canvi, l’audiència va esdevenir implícita i la llista de destinataris permanent.

Entre les declaracions de Zuckerberg del 2009 i avui, hem entès que les xarxes socials no són un simple canal. Facebook –i les que han vingut després– ha transformat radicalment com construïm la nostra identitat, les relacions o el llenguatge visual, a banda de sacsejar els imperis de la informació, la democràcia i les lògiques de la publicitat tradicional. En el seu 15è aniversari, Facebook és un laboratori d’innovació inconscient que rectifica a batzegades després del desastre. L'última, fa un mes. Mark Zuckerberg anunciava al seu mur un pivotatge diametral de la companyia: la privacitat passa a un primer pla i declinen la comunicació massiva per concentrar-se en el tu a tu.

El comunicat –titulat 'Una xarxa social focalitzada en la privacitat'– no sembla de Facebook. La paraula clau apareix fins a 22 vegades en pàgina i mitja. És la resposta a la crisi de confiança que estan vivint, nodrida per notícies falses, escàndols de venda de dades o les bombolles de filtre. Mentre que l’activitat pública s’ha estancat en creixement i disminueix en l’ús, els usuaris segueixen a Facebook pels grups, els missatges privats i les històries efímeres (com les d’Instagram, ara també propietat de Facebook). Els motius que apunta la companyia en el comunicat són una consciència més gran de l’esfera privada però sobretot, i això fa pensar un màrqueting més acurat en el futur, que han vist que ens expressem més lliurement, de forma més autèntica i detallada quan estem en petit comitè. El que estan dissenyant és una plataforma d’estructura dual, una part més pública on es podran fer compres o seguir marques, i una part més íntima i privada amb missatges i històries per explicar què fem, on som o com ens sentim. Benvinguts, enginyers, a la saviesa analògica de la interacció social, on fa dècades que la diferència entre anar al mercat i quedar per fer un cafè és evident.