L’insuportable Nobita

Doraemon és un dels dibuixos animats de més èxit a la televisió, i ha fascinat diverses generacions de nens. La inesgotable butxaca del gat còsmic proporcionant solucions infinites al fleuma d’en Nobita per resoldre els seus problemes atrapa la canalla a partir d’històries que repeteixen sempre la mateixa estructura. Un conflicte inicial del Nobita i un invent màgic immediat proporcionat pel Doraemon que ho soluciona. El nen abusa del recurs en veure resolt el seu problema, i l’abús porta normalment a la catàstrofe. S’empitjora el problema inicial i el gat Doraemon ha de tornar a actuar per trobar-hi una solució definitiva. Com diu la cançó: “Ah! Ah! Ah! Tu sempre guanyes, Doraemon!” No sempre hi ha una moralina darrere les peripècies del Nobita i els seus amics. El que sí que tenim assegurat en cada episodi són els brams, les llàgrimes i els gemecs d’aquest nen gandul i inútil que pràcticament només obre la boca per queixar-se, rondinar i demanar favors. És insuportable i egoista. Exigeix més als altres que el que ell els retorna. Un aprenent de manipulador que plora perquè la seva voluntat es vegi satisfeta sense espera i, un cop rebudes les atencions, fa el que li dóna la gana i actua amb caprici. Com en el cas del Shin Chan, els rols familiars són absolutament masclistes. Una mare histèrica, feble i desequilibrada que també plora quan té problemes a casa. S’ocupa de la llar i del fill i la seva principal tasca és proporcionar els àpats. El pare és un home força absent en les històries. Apareix molt de tant en tant com un home explotat a la feina, amargat, que beu abans d’arribar a casa i que dorm la mona fins tard. L’escola és representada com una institució que els nens temen, amb professors que amenacen i criden. I entre els suposats amics d’en Nobita hi ha en Gegant i en Suneo, que li fan bullying i l’agredeixen com si fos un comportament lògic i habitual entre nens. Indubtablement, Doraemon reprodueix molts patrons de la societat japonesa (igual que els dibuixos del Shin Chan) i aquí se’ls empassen els nens sense reflexionar gaire sobre el que veuen. Se senten atrapats per les aventures d’una colla de nens on queden molt clars els personatges positius i els negatius, el càstig i el premi, la felicitat i la desgràcia. Però a cada episodi del Doraemon cada vegada es fa més insuportable la veu d’espinguet del Nobita, el perfil de nen mimat ploraner, els seus gemecs, la seva incapacitat per esforçar-se, la seva debilitat, el seu egoisme i les seves trampes de perdedor que fan que acabis d’aquests dibuixos fins més amunt del casquet volador.