Llanos de Luna empaita l'exhibició d'estelades a escoles

Barcelona.El 3 de juliol el PP i Ciutadans van convertir la presència d'estelades en alguns centres escolars en un tema estrella al Parlament. Els diputats espanyolistes van interpel·lar la consellera del ram, Irene Rigau, que va assegurar-los que "no li constava" la presència de cap símbol independentista, i Alícia Sánchez-Camacho també va traslladar la crítica a Artur Mas. Les seves queixes ja han tingut ressò. Segons ha sabut l'ARA, la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, ha actuat amb la diligència i el rigor legal que la caracteritzen d'ençà que va accedir al càrrec a finals del 2011 i, a instàncies del PP, ha demanat fa dies un informe a l'advocacia de l'Estat, adscrita al ministeri de Justícia. La representant del govern de Mariano Rajoy vol saber de quina manera legal ha de procedir contra escoles que pengin estelades a les façanes, sigui contra la llei Wert, les retallades o per qualsevol altre motiu.

Els diputats van protestar i al cap de pocs dies el departament d'Ensenyament va fer que els centres les retiressin. Com a mínim tres -el Sant Jordi de Navàs (foto), La Sínia de Vic i les Escoles de Gurb- van accedir a retirar els símbols "inconstitucionals" per evitar un conflicte. En el cas de Navàs, col·locar dues estelades en la pancarta a favor de l'escola en català era una decisió del consell escolar.

De Luna no té en compte que s'hagin retirat. Segons fonts properes a la delegada del govern, extrema el zel per si se'n detecten d'altres o les circumstàncies polítiques desemboquen en nous "desafiaments" al que ella entén que ha de ser el compliment de la llei de banderes. De fet, fa mesos va instar l'Ajuntament de Corbera de Llobregat a posar la bandera espanyola a tots els edificis municipals, també a l'escola. L'alcalde s'hi va negar.

El cas de les escoles no és aïllat. La delegada tampoc deixarà de fustigar els ajuntaments que retirin la bandera espanyola o prenguin acords que "atempten contra la legalitat", com pagar els tributs a l'Agència Tributària catalana i no a l'espanyola, cosa que ja han fet desenes d'ajuntaments i que la Generalitat preveia que aquest estiu es pogués fer en un context de seguretat jurídica. De Luna ha presentat nombrosos recursos -la majoria dels quals admesos a tràmit- contra els acords dels plens. Fonts de la delegació expliquen que deixarà de fer-ho en el cas de pronunciaments polítics i sempre que no se'n derivin efectes jurídics. És a dir, si un ajuntament insta el Govern a bastir una Hisenda pròpia no actuarà, però si acorda deixar de pagar a la Hisenda estatal o es declara territori lliure, sí.

Derrotada per Collbató

L'Ajuntament de Collbató va derrotar la delegada als tribunals amb l'argument que els seus acords tenien contingut polític. De Luna no vol que torni a passar i recorre a instàncies superiors cada cop que perd. El seu objectiu és que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya unifiqui doctrina per saber exactament a què atenir-se. En el cas dels ajuntaments insubmisos fiscals, la delegada basa la seva actuació en un informe del subdirector general dels serveis contenciosos del govern espanyol, Fernando Irurzun, que argumenta que els consistoris no són "competents" per decidir on paguen els impostos i, encara menys, per contrariar la normativa legal.

Contra les escoles o les corporacions municipals, la representant de l'executiu de Rajoy a Catalunya no en deixarà passar ni una.