'Llegir ens fa lliures': carta a Jaume Matas
Quin cop d’efecte, senyor Matas, sortir de la presó amb un llibre sota el braç i no amb la bossa d’esport que carretegen els altres reclusos. I quin missatge d’optimisme per a il·lustres condemnats en llista d’espera: “Veniu, senyor Núñez, senyora Pantoja. Veniu i llegiu. Que llegir us farà lliures”.
A casa vam tenir un impacte quan el vam veure sortir de la presó com aquell qui surt de la biblioteca, passejant i amb un llibre sota el braç. Però passen els dies i encara estem intrigats. Quin llibre era, senyor Matas? Per què no ens en va ensenyar la coberta? Només sabem que era gruixut i que semblava vell i esgrogueït. Qui sap, potser és un llibre que vostè havia començat a llegir abans d’entrar en política el 1989 i del qual ara, després d’un parèntesi de 25 anys, ha pogut reprendre la lectura.
La presó deu ser l’únic lloc on els polítics llegeixen. Fixi’s què li va passar l’altre dia a la ministra de Cultura francesa: no va ser capaç de citar ni un sol títol de Patrick Modiano, l’últim premi Nobel de literatura. Per disculpar-se, Fleur Pellerin va reconèixer que en els últims dos anys no ha pogut llegir ni un sol llibre. Només resums de premsa, despatxos d’agència i textos legislatius. Una agenda inhumana no deixa als polítics temps per a gaire res més. Sort dels caps de premsa, que els avisen de quin llibre han de dir que llegeixen quan arriba Sant Jordi i que els escriuen cites d’escriptors morts perquè les facin servir en els seus discursos.
Generalitzar és tan fàcil com injust. Però llevat de comptadíssimes excepcions, les classes dirigents llegeixen molt poc. Fins i tot les persones més llegides arriben al govern i entren en aquella espiral que els porta d’acte en acte i d’entrevista en entrevista. Jornades laborals de quinze hores de les quals només esgarrapen estones mortes al cotxe oficial per veure què es diu a Twitter i mitja hora de zàping televisiu de matinada abans de quedar-se adormits.
Així estem, amb ministres franceses que no tenen temps de llegir i expresidents presidiaris com vostè, que tindrien tot el temps del món per fer-ho, si no fos perquè el ministeri de l’Interior els treu abans d’hora de la presó. Quin greu, senyor Matas, que la llibertat li hagi interromput la lectura. Però no està tot perdut: encara té altres causes obertes i, amb una mica de sort, tornarà a la presó i recuperarà la calma que tota persona necessita per poder llegir.
P. D. I si creu que vostè encara podria aprofitar-se d’algun altre benefici penitenciari, comenti als seus amics del govern espanyol el que el 2012 van començar a fer al Brasil. Allà, cada pres que llegeix un llibre i en fa el treball corresponent té quatre dies menys de condemna.
