01/10/2019

1-O: malgrat tot, un segon aniversari absolutament cívic

BarcelonaEl segon aniversari del referèndum de l'1-O s'ha celebrat al carrer com sempre ho ha fet el sobiranisme, de forma pulcrament pacífica i fins i tot estètica: una nit simbòlica de llums al les agulles de la serralada de Montserrat i un dia de concentracions descentralitzades per tot el país. Davant l'impúdic intent de criminalitzar l'independentisme equiparant-lo al terrorisme, els missatges dels líders polítics i civils sobiranistes han reiterat la no-violència, la desobediència civil i les urnes com l'única via possible. Entre la imatge que des de la justícia, la política i els mitjans espanyols s'intenta projectar de l'independentisme i la seva realitat a Catalunya cada cop hi ha una distància més gran.

A les portes de la sentència del judici al Procés i malgrat l'impacte de la detenció de set activistes dels CDR acusant-los de terrorisme, la reacció ciutadana ha mantingut un cop més l'esperit pacífic i cívic que va definir tant l'1-O, on l'única violència la van posar els cossos i forces de seguretat de l'Estat, com el 3-O, quan la denúncia d'aquella violència va treure al carrer ciutadans molt més enllà del perímetre ideològic independentista. Ara, dos anys després, ni la desorientació estratègica de l'independentisme, colpit per la presó i l'exili, ni les crides retòriques a no renunciar a l'objectiu d'una república, no han impedit una celebració serena, sense cap mena d'incident. Si algú volia violència o descontrol al carrer, de nou no els ha tingut.

Cargando
No hay anuncios

Mentrestant, la resposta política que arriba de Madrid no varia el guió. El president en funcions Pedro Sánchez manté viva, dia sí i dia també, l'amenaça de la intervenció de la Generalitat a través d'una eventual i dubtosa aplicació de l'article 155 de la Constitució. En lloc d'avançar cap a la tan necessària distensió, sembla que es persegueixi buscar una reacció en calent a Barcelona i, sobretot, excitar –a les portes d'unes noves eleccions– les vísceres nacionalistes del propi electorat, en competència amb la dreta tripartida. De fet, el líder del PSOE, després d'haver descartat un pacte amb Podem, fins i tot comença a semblar més radicalitzat respecte a Catalunya que el seu rival del PP, un Pablo Casado que ara juga la carta de la moderació.

Les pròximes setmanes la tensió ambiental seguirà pujant. Els més interessats a fer que això passi són els que desitgen tenir qualsevol excusa per tornar a entrar al Palau de la Generalitat i aconseguir així matar dos ocells d'un tret: decapitar l'independentisme del seu poder institucional (i passar a controlar, per exemple, TV3) i donar un cop d'efecte de cara a l'opinió pública espanyola. Davant d'aquest ambient tòxic, sobretot després de la sentència, el sobiranisme haurà de seguir actuant amb la màxima intel·ligència per mantenir el pols pacífic d'una protesta que, més enllà de la causa independentista, també afecta els drets i llibertats d'una democràcia coixa.