La mare de totes les travetes

ENS INDIGNA la traveta de la reportera de la televisió hongaresa a aquell pare amb la criatura que fugia de la policia. És la mare de totes les travetes. Simbolitza l’odi, la crueltat, el pitjor de la condició humana. La gent li desitja tots els mals, i de moment ha perdut la feina, però res del que li passi a la reportera recuperarà la dignitat de tots aquests refugiats que fugen de la guerra, o immigrants que fugen de la misèria. És lleig, és fastigós, provoca nàusea veure la imatge, però ella és només un esglaó final d’injustícia en una situació injustíssima.

De fet, aquest vídeo reuneix la traveta final, la definitiva, de les moltes traves que ens posem les persones, els uns als altres. El món és ple de gent desgraciada per als quals sobreviure és una cursa d’obstacles inacabable, en salten un i els n’espera un altre de pitjor. Preocupem-nos de totes aquestes traves també, perquè no calgui patir per la definitiva. Hi ha qui no s’explica com la reportera pot ser tan racista. Jo sí. El món és ple de gent que fomenta l’odi. És ple de tanques i de murs, i de polítics que estigmatitzen. Hi ha qui no s’explica com la reportera pot ser tan cruel. Jo sí. La crueltat cotitza a l’alça a les xarxes, en moltes relacions laborals, el sistema és cruel perquè tendeix a expulsar la gent de les cases, o dels barris, o dels països, o de les seves terres. Indignem-nos amb la reportera estúpida, però no ens fem els ingenus. Ara que Europa es troba en una situació límit amb unes quantes crisis, veiem créixer la desigualtat, la discriminació. La reportera no desentona tant del marc en què rebem immigrants. Als CIE, per exemple, on no tenir papers et converteix en delinqüent. Tenim molt a arreglar, i és urgent.