Música
Misc 02/11/2020

Maria Rodés: "Si ens escapem de la convenció social ens castiguen, sobretot si som dones"

La cantant i compositora reivindica la creativitat i llibertat de les bruixes al disc 'Lilith'

3 min
Maria Rodés, el 2020

BarcelonaEl nou disc de Maria Rodés es va estrenar al Festival de Música Sacra de Madrid l'any passat però les seves cançons, en comptes d'invocar la divinitat o els sants, recorden i reivindiquen les bruixes. Per començar, la mateixa Lilith del títol. "És la primera dona d'Adam i renuncia al paradís per ser independent: a partir de llavors, la seva figura és estigmatitzada –explica des de Madrid, ciutat on viu des de fa quatre anys–. Si ens escapem de la convenció social ens castiguen, sobretot si som dones. Jo mateixa hauria pogut ser vista com una bruixa en altres moments, perquè porto una vida nòmada, no tinc parella ni fills i em dedico a la música". Aquesta lliçó és aplicable a l'Antic Testament, però la seva ombra s'allarga molts segles: "He llegit històries terribles sobre la Inquisició, en què les víctimes eren sovint les dones que es dedicaven a la música. Elles eren sospitoses i no solien acabar bé".

Les dones acusades de bruixeria també van patir repressió durant molt de temps, com han denunciat recentment l'assaig de Silvia Federici Caliban i la bruixa (Virus, 2018) i la novel·la d'Irene Solà Canto jo i la muntanya balla (Anagrama, 2019). "Quan torno a Catalunya vaig a veure els pares a Cabrera de Mar, al Maresme, i des de fa un temps pujo al castell de Burriac, on s'havien fet aquelarres –diu–. Investigant vaig adonar-me que Catalunya havia sigut un dels primers llocs d'Europa on va començar la caça de bruixes".

Nocturnitat i bruixeria

El disc Lilith, publicat per Satélite K, inclou nou cançons que transmeten una poderosa atmosfera nocturna i onírica. "M'adono que aquests últims anys m'he dedicat a fugir de la realitat, i busco què hi ha al seu voltant –admet–. Vaig escriure un llibre de somnis, Duermevela [Alpha Decay, 2015], em vaig interessar per l'astronomia al meu disc anterior, Eclíptica [2018], inspirat per la figura d'un tiet besavi, Lluís Rodés, i ara m'he fixat en les bruixes i la màgia per provar d'entendre quin és el meu paper en la societat". La cançó Seguramente fui yo és il·lustrativa del procés creatiu de Maria Rodés. "Volia intentar reproduir la sonoritat d'un aquelarre i, pel que vaig poder esbrinar, la música que hi sonava arrencava del folklore local de cada zona, amb moltes veus, percussió petita i també instruments de corda. Per això Seguramente fui yo acaba sent una jota passada pel meu filtre. El món de les bruixes m'ha acabat portant al de la música d'arrel", explica.

Mi oscuro canto es un silencio profundo, roto por la esperanza de verte un día asomar por mi ventana”, canta en una altra de les cançons de Lilith. A La extraña recupera la figura de la curandera mexicana María Sabina: "Els seus rituals xamànics es van fer molt famosos, i l'anaven a veure escriptors com Aldous Huxley, músics com els Beatles i artistes com Alejandro Jodorowsky. Ella els feia fer viatges a través de menjar bolets al·lucinògens, sobretot, i durant aquella estona els cantava". Cada cançó de Rodés conté detalls suculents, tant en les lletres com en la instrumentació fastuosa, on a més de diverses guitarres hi sona un clarinet, el violoncel, el fliscorn i percussions múltiples. Con los pies desnudos recupera un poema d'Alfonsina Storni, Recuerdos de Ypacaraí versiona un tema paraguaià molt popular –compost a finals dels anys 40– i Les bruixes tornen, cantada en català, reclama la llibertat d'aquestes dones misterioses que el folklore imagina amb barrets punxeguts i enfilades dalt d'escombres. "A les bruixes se les ha castigat i silenciat des de fa molt de temps. Per això quan canto 'fan el que volen' és un elogi a la seva llibertat".

stats