Marxar fent-ho bé
Joan Ignasi Elena va dir ahir prou. La seva és la primera baixa important -no serà la última- al PSC. És el que toca. Un partit no és un convent de clausura i ningú ha de ser crític vitalici. Ell va bastir, al congrés del 2011, un projecte alternatiu al de Navarro. Va perdre, va pactar-hi fidel a la tradició integradora i va constituir un corrent, Avancem, que feia agitació a favor d’un PSC més catalanista i obert a tota l’esquerra. Tampoc se n’ha sortit i el partit fins i tot ha renegat del programa del 25-N del 2012, que apostava pel dret a decidir. Elena sintonitza amb l’electorat que el PSC ha perdut i que el va fer majoritari a finals dels 90. En un context difícil, Navarro i els que vindran han optat per replegar-se amb el PSOE i ser conservadors. Els crítics només han de triar quan marxar. Elena seguirà en política amb la legitimitat de qui ho va provar tot per canviar el PSC. Ara, per fer-ho bé del tot, potser toca deixar l’escó. És cert que representa alguns votants, però també que no hi ha llistes obertes i que no cal regalar arguments a l’oficialisme.
