01/06/2019

‘Sayoonara’, Melania

3 min
‘Sayoonara’, Melania

Diuen en castellà que “lo que mal empieza, mal acaba ” i, sense voluntat de ser un ocell de mal averany, les coses al Japó no poden acabar bé. No ho dic ni per l’estancament econòmic ni per les tensions amb la Xina. Ho dic perquè han estrenat l’era Reiwa amb la companyia de Donald Trump i Melania, que tothom sap que porten mala sort. Igual que la Pantoja.

La primera gala oficial del país nipó des que Naruhito va ser coronat emperador -l’1 de maig- l’han dedicat a Trump i la seva esposa. I això que Reiwa significa bella harmonia! Tot i que no hi ha hagut cap accident diplomàtic, és ben cert que els estilismes de Melania no han estat a l’altura, i això per als que preparen aquests viatges amb moltíssima antelació i esforçés un fail com un temple.

Melania, que l’única funció que ha de complir és vestir-se, s’ha relaxat i no ha excel·lit, cosa que resulta especialment pecaminosa si tenim en compte que té assessors específics, criats i un pressupost il·limitat. En general, es pot dir que s’ha arreglat massa quan no tocava i massa poc en moments en què era evident que tocava. Tot i això, els errors més grans han sigut les combinacions i les referències.

La primera ficada de pota la va perpetrar tot just baixar de l’Air Force One. Agafada de la barana per no tocar el seu marit, Melania va protagonitzar una impressionant baixada d’escales que ni les d’El Molino. Portava un vestit de seda italiana blanc (03) i de llargada midi de la firma Calvin Klein. La peça estava estampada amb postals de l’Oest americà que -a banda de semblar un vestit acudit que et poses per fer el guiri...- semblava que volia dir: “Us venim a conquerir!” ¿A l’arribar a un país en una visita oficial no seria millor fer un gest estilístic cap al país receptor que no un homenatge patriòtic al propi? Pregunto.

En la visita al tron del Crisantem, l’eslovena també va apostar per un estampat d’inspiració tie-dye. Un estampat -tret que sigui d’Erdem i vagis a un còctel a Londres...- sempre arregla menys que anar llis. Però si a sobre és tie-dye, de color carbassa sobre blanc i està imprès sobre un vestit-abric (01) que se subjecta amb un cinturó xarolat... La combinació ja no pot empitjorar. Si, a més, tens en compte els talons d’un groc inexplicable i t’ho poses tot en un acte d’interior, l’ictus ocular és imminent.

Tampoc la va encertar el dia que es va posar uns elevats talons vermells de femme fatale per acompanyar un virginal vestit blanc amb flors de cirerer brodades (04). Ni feia joc a la vista ni conceptualment. Aquestes sabates van destruir l’únic gest estilístic de Melania cap als amfitrions, que peregrinen per veure els cirerers florits i gaudir-ho en família. La destrossa va ser caríssima, ja que les sabates eren de Manolo Blahnik i el vestit un Carolina Herrera de més de 6.000 euros.

Una altra broma macabra de la visita dels Trump als Naruhito va ser la nit del sopar de gala, que no va ser d’estat i que, per tant, no li va permetre a Masako (05) portar tiara. No obstant, Melania va vestir-se per anar als Oscars... Va optar per un vestit de J. Mendel (02) de 5.000 euros amb plomes brodades i patró de caftà que semblava més aviat un homenatge al Marroc que no pas a l’Imperi del Sol Naixent. Encara sort que la capa ho camuflava. El caftà i les sabates platejades donaven fe que ella el que volia era anar a una discoteca i no a fer la cerimònia del te amb Masako.

Sovint solem pensar que Melania fa tot el goig del món. I és normal. Perquè la veiem al costat del desastre estilístic i polític que és el seu marit. Però si s’analitza en solitari i s’entén que representa un país sencer quan va pel món, el judici benèvol i compassiu desapareix ipso facto. En aquest cas, el que més en evidència l’ha posat ha sigut el refinament extrem de l’emperadriu Masako, que s’ha estrenat mostrant-se al món com un referent de serenor i prudència al llarg de tota la visita. Ha tret tot el suc comunicatiu al viatge dels altres ara que l’enfocaven totes les càmeres. Ha passat de ser l’hereva deprimida a l’emperadriu del somriure i l’elegància. Menys és més. I quan no estàs de vacances sinó que estàs en representació d’altri, encara més.

stats