25/09/2020

Menjar sucre pot augmentar la mobilitat dels espermatozous

4 min
La qualitat del semen ha decaigut a tot el món: des de la dècada dels setanta cada any ha baixat un 1,4% el recompte mitjà d’espermatozous.

Quan es parla de procreació, la qualitat és tan important com la quantitat, si més no pel que fa als espermatozous. Cal que el semen contingui un nombre suficient d’aquestes cèl·lules, però també que siguin prou mòbils per poder aconseguir el seu objectiu: fecundar l’òvul. Com que una reducció en algun d’aquests paràmetres pot portar a la infertilitat, ja fa temps que s’estudia quins factors poden influir en la qualitat dels espermatozous. Un treball publicat recentment a la revista PLOS Biology proposa que el que mengem, i en especial la proporció de sucres, podria tenir un impacte immediat en la seva motilitat.

Qualitat seminal a la baixa

Els humans ens reproduïm gràcies a la fusió de dues cèl·lules: un espermatozou (la gàmeta o cèl·lula germinal masculina) i un òvul (la gàmeta femenina). Com passa en molts altres animals, el mascle inocula la femella amb milions d’espermatozous, que hauran de viatjar fins a trobar l’òvul que els espera a l’úter. Normalment, un sol espermatozou aconsegueix fecundar l’òvul i la resta es descarten. És un procés que, naturalment, requereix una gran capacitat de moviment per part de l’espermatozou. És, de fet, una cèl·lula optimitzada per recórrer distàncies considerables, amb una llarga cua per propulsar-se i una gran quantitat de mitocondris, les estructures que generen tota l’energia que necessita per moure’s.

El semen és el líquid que conté els espermatozous, i quan s’analitza en casos d’infertilitat sovint es veu que o bé té poques cèl·lules o bé no es mouen prou. Es coneixen molts factors que poden influir en aquests paràmetres, des de l’edat (com més gran, menys qualitat i quantitat d’espermatozous) fins a la temperatura (com més alta, pitjor), passant per fàrmacs, hormones, tòxics, etc. A més, per causes desconegudes la qualitat del semen ha anat decaient progressivament en general: des de la dècada dels setanta, cada any ha baixat un 1,4% el recompte mitjà d’espermatozous a tot el món.

Els efectes de la dieta

A part d’això, fa temps que se sospita que la dieta té efectes importants sobre la fecunditat. Fa uns anys, un article publicat a la revista Human Reproduction Update per científics de la Universitat Rovira i Virgili, coordinats pel doctor Jordi Salas-Salvadó, resumia el que se’n sabia i arribava a la conclusió que, malgrat que no hi havia gaires dades sòlides publicades sobre el tema, sembla que una sèrie d’aliments podrien reduir la qualitat del semen (cafeïna, carn processada, alcohol...), mentre que uns altres tindrien l’efecte contrari (fruita, cereals, xocolata negra...). Com que els mecanismes d’aquests efectes no estaven clars, els científics argumentaven que caldrien encara més experiments per confirmar amb rigor tots aquests possibles lligams.

Un grup de científics dirigits per la doctora Anita Öst, de la Universitat de Linköping, a Suècia, en el qual també hi ha membres de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, va decidir recentment analitzar amb més detall l’efecte de la dieta en la fertilitat. L’estudi té la limitació que va analitzar el semen de només quinze voluntaris, però, malgrat això, els resultats són clars: demostren que el sucre té un efecte directe i ràpid sobre la motilitat dels espermatozous en humans.

Una qüestió epigenètica

Els investigadors van mesurar la qualitat del semen dels voluntaris al llarg de dues setmanes. Durant la primera, van rebre una dieta equilibrada (amb una quantitat de calories personalitzada i amb només aigua com a beguda). A la segona, van afegir-hi un 50% més de calories en forma de llaminadures i begudes ensucrades (cosa que representava una mitjana total de 375 grams de sucre al dia). Els científics van observar, aleshores, que la motilitat dels espermatozous augmentava ràpidament i s’estabilitzava durant la resta de l’estudi. Fins i tot els voluntaris que inicialment tenien espermatozous que es movien menys de l’habitual van aconseguir que se’ls normalitzés aquest paràmetre.

La raó es creu que és epigenètica, és a dir, que no està relacionada amb canvis directes en els gens que porten els espermatozous, sinó en la manera com es regulen. L’estudi demostra que la dieta alta en sucre canvia immediatament els nivells que els espermatozous tenen d’unes petites molècules anomenades tsRNA, que anteriorment ja s’havia vist que influïen en la motilitat precisament modulant l’activació de certs gens. Concretament, els investigadors van registrar augments en els tsRNA (i una molècula similar, els rsRNA) que hi ha als mitocondris dels espermatozous. Això podria implicar que, gràcies l’augment de sucre en la dieta, les cèl·lules tinguessin més energia a la seva disposició i, per tant, es moguessin millor.

¿Això vol dir que, en les parelles que es vulguin quedar embarassades, l’home s’ha de prendre un grapat de llaminadures abans d’anar cap al dormitori? És encara aviat per fer recomanacions d’aquesta mena, perquè abans cal entendre bé els mecanismes implicats. Malgrat que l’efecte del sucre sobre els tsRNA és clar, i això té un impacte directe en la motilitat, no se sap encara si altres factors de la dieta dels voluntaris també hi van contribuir. Caldria ampliar la mostra i comparar diverses intervencions per saber quina té un efecte més important.

Salvador Macip és investigador de la Universitat de Leicester i la UOC