‘Merlí’ i la cadena del vàter

Les sèries de TV3 ens sorprenen per la seva creativitat a l’hora de carregar-se els personatges. A Nit i dia van fulminar el protagonista amb una sopeta de xampinyons amb coriandre i a Merlí la directora de l’institut ha pagat pels seus pecats aixafada per la cisterna del vàter. Un final esperpèntic i radical per a un personatge que és evident que no tenia l’estima del guionista. S’hi havia afegit per compensar les crítiques de sexisme i al final li feia nosa. Com la resta de personatges femenins, no es va saber fer-lo evolucionar ni en les minúscules trames personals que tenia.

L’últim capítol de Merlí va forçar el tancament d’alguns fils argumentals, però eren tan prims i mancats d’interès que pràcticament no va passar res més enllà d’una festa que jugava amb les tensions sexuals no resoltes. L’episodi de dilluns semblava pensat per satisfer les emocions hormonals del públic adolescent més que no pas l’audiència global. Va ser molt més bon final el penúltim capítol, amb el Bruno marxant a Roma, que aquest.

El Merlí Bergeron tampoc ha acabat la temporada en plena forma. S’ha anat desdibuixant al llarg de la segona temporada. Ha servit per engegar la maquinària d’acció dels alumnes, però després ha perdut gas. La seva relació amb la Gina ha quedat penjada, desvirtuada, i fins i tot ha semblat que el guionista no sabia gaire què fer-ne, del vincle entre els dos personatges. De fet, la Gina, un dels rols adults que podia generar joc i interès, també és víctima del taló d’Aquil·les de la sèrie. Els personatges femenins són tan plans que es converteixen en simples comodins prescindibles, i quan se’ls oblida queden caps argumentals sense lligar. Passa també amb les alumnes. Ja vam comentar al final de la primera temporada que elles no tenen punt d’origen. No coneixem les seves famílies. Però sí que coneixem les de l’Oliver, el Bruno, el Pol, el Gerard o el Joan. Però és que, en comparació amb ells, elles no evolucionen. El Bruno marxa del niu per començar una nova vida a Roma, l’Ivan supera l’agorafòbia, s’integra al grup classe i té aspiracions polítiques. L’Oliver supera el seu conflicte amb els pares, el Pol experimenta un procés de maduració a marxes forçades pel patiment familiar, el Gerard creix en la manera de relacionar-se amb l’entorn i amb les noies i el Joan trenca els patrons familiars. La Tània, l’Oksana, la Berta i la Mònica són on eren. Merlí té recorregut per a una tercera temporada, tot i que sol ser el moment més crític d’una sèrie. Ho certifica l’audiència i un nou star system amb molt potencial televisiu. TV3 ho ha d’aprofitar. Però, fent honor al final radical de la Coralina, potser cal estirar la cadena, fer net d’inèrcies i no caure en l’autocomplaença sinó exigir més a tots els personatges. Hi ha poques maneres més tristes de morir que aixafat per una cisterna de vàter, però potser morir d’èxit n’és una.