Més complexitat, més exigència i més actors per a un procés en la fase resolutiva
En Carles Capdevila sempre explica que en quatre anys a l’ARA ens ha passat de tot: dues catalanes, unes espanyoles, unes municipals, les europees, tres Diades bèsties i una consulta (o procés participatiu, que ara no ens barallarem). El 2014 la majoria volia decidir de veres i ens hem conformat amb l’abdicació d’un rei i l’harakiri d’un expresident, que no són coses petites. Demanàvem decidir, però sabíem que era difícil. El 2015, estem avisats, és un any perquè passin coses, per trencar empats a les urnes. Amb el procés, el bipartidisme espanyol... De política, no ens en faltarà.
CAP DE POLÍTICALa crisi, sumada a la corrupció i l’esgotament del model institucional de la Transició, han derivat a Espanya en una forta desafecció que està preparada per prendre forma a les urnes el 2015. Si la situació no fa un tomb espectacular, el procés català -per més que mantingui la velocitat de creuer i torni a superar amb nota els reptes polítics i logístics- haurà de conviure amb la inestabilitat i el debat present a la resta de l’Estat. Afectarà els grans partits però també institucions fins fa pocs anys intocables, com la monarquia. Les plebiscitàries, les municipals i les generals aclariran o complicaran l’escena i faran pujar a l’escenari nous actors. Més complexitat, més política i més exigència.
L’ara o mai d’aquest procés
Les plebicistàries (llistes al marge) el situaran en la fase resolutiva
En els últims tres anys el camí cap a l’estat propi (i la determinació d’un ampli i transversal sector social per fer-lo realitat) s’ha guanyat no ser titllat de suflé. Però el procés tomba l’any en un moment crític. L’èxit del 9-N va incrementar l’expectativa d’alguns protagonistes, però les plebiscitàries, la segona volta de què parlava Artur Mas quan presentava el 9-N com una primera volta del referèndum vetat pel govern del PP, continuen orfes de data i format. Ara el xoc no és amb l’Estat sinó dins del sobiranisme: entre un Mas que reclama un lideratge temporal (18 mesos) i absolut del procés i un Oriol Junqueras contrari a desdibuixar-se en una convocatòria que entén plebiscitària però que també vol constituent del nou estat. Al marge de com acabi la negociació, i de la munió d’interessos creuats, és difícil imaginar un 2015 amb Mas en minoria al Parlament exhibint febleses i el procés esperant tanda mentre emergeixen altres debats. L’independentisme mesurarà forces: avançarà -encara que ho hagi de fer des de la unilateralitat a l’espera que l’Estat es mogui- o tornarà a la casella de sortida amb una lliçó apresa.
Votar contra l’‘statu quo’?
Els partits tradicionals, a examen davant de l’esquerra alternativa
El 15-M, el moviment dels indignats que va prendre les places deu dies abans de les municipals del 2011, no va fer forat a les urnes. Quatre anys després, Podem és una realitat espectacular a les enquestes. Serà present a les autonòmiques del 24 de maig i enfortirà opcions d’esquerres alternatives, com Guanyem Barcelona, que lidera Ada Colau, als ajuntaments. El malestar ciutadà es podrà fer sentir i un eventual èxit pot provocar que el PSOE perpetuï la seva crisi i el PP, que aquests anys ha gaudit d’un poder territorial inèdit en democràcia, implosioni a pocs mesos de les generals que Rajoy hauria de convocar a finals d’any. CiU i el PSC afronten les municipals en un context advers.
Endreça institucional
Bloqueig constitucional i repte amb la transparència i la corrupció
El PP dirà no tantes vegades com calgui a reformar la Constitució i intentarà liderar mesures contra la corrupció i per agilitzar la instrucció de sumaris amb l’objectiu de donar resposta a la desafecció. A Catalunya, la llei electoral continua en punt mort i caldrà veure com es desplega la de la transparència.
La corrupció, als jutjats
La infanta Cristina, els Pujol, el cas Palau i el cas Gürtel manaran
La corrupció ha omplert titulars, els sumaris s’han anat instruint i aquest any alguns arriben a judici. El 2015 passarà amb el cas Nóos (afecta la infanta Cristina i dificulta la consolidació de Felip VI al tron), el cas del Palau de la Música i del finançament irregular de CDC, el cas Pretòria i el cas Gürtel, que ha fet trontollar el PP sobretot arran de l’aparició dels papers de Bárcenas. Continuen instruint-se casos d’evasió fiscal i tràfic d’influències que afecten els Pujol, i el cas Mercuri. Al Parlament, i fins que hi hagi eleccions, farà camí la comissió d’investigació del frau fiscal.
