Parlàvem, fa uns dies, de la vergonya que suposa ser súbdits d'un regne, Espanya, que decideix que el rei Baltasar de la Cavalcada de la capital, Madrid, sigui un senyor pintat, "perquè entre els regidors no n'hi ha cap de negre". Em retreien alguns lectors que peco de tiquis-miquis, que això no passa només a Madrid sinó en molts pobles de Catalunya, i fins i tot un senyor em recordava que fa uns anys la política Maravillas Rojo va exercir de rei mag tot i ser de sexe femení.
Que Maravillas Rojo fes de rei em va semblar terrorífic. No comprenc aquesta histèria política per fer de mag de l'Orient, però, com a usuària, demano un cert realisme. Si un nen parlava amb aquest rei es trobava que tenia una veu de flauta i un accent xava incompatibles amb la màgia. El progenitor esmerça imaginació a fer creure al plançó que els Reis són màgics i, per tant, a fer creure que la Cavalcada de Lleida (que és la que surt per la tele) és molt més rica que la del poble on vivim, perquè els Reis són màgics i apareixen simultàniament en diversos llocs, i gasten més recursos en els llocs més grans, etcètera. Però tot té un límit.
Que a Sant Kevin de Vallfosca el rei negre sigui un senyor pintat, perquè al llogarret no n'hi ha cap d'autèntic, s'ha d'entendre, de la mateixa manera que s'entén que els Reis portin barba postissa. Però que a la Cavalcada de Madrid el rei sigui un senyor pintat és penós. Quan jo era petita, a la meva classe no hi havia cap nen negre. No havíem vist pel·lis de Denzel Washington. No existia internet. Ara, a la classe de la meva filla, hi ha l'Uber, que és negre, fill de pares negres. I a segon hi ha la Carla, que és d'Etiòpia, filla de pares blancs. Que en un poble petit no hi hagi pressupost per llogar un rei realista em sembla normal, però que a la capital d'Espanya el rei sigui pintat, com si encara fóssim als anys 40, em sembla un insult inacceptable.
