17/11: Mil dies

Alguns dels presos polítics independentistes acaben de complir els mil dies d’empresonament. Mil dies a la presó és molt de temps. Un període tan llarg que, com passa amb totes les xifres grans, acabes perdent el sentit de la seva magnitud. Tot un dia de presó, absurd i injust, multiplicat per mil vegades. Segur que la vivència del temps a dins és molt diferent a la de fora. El risc que uns i altres ens hi acostumem és terrible: quan dura tant, qualsevol cosa pot acabar semblant normal. I hi ha el risc també que el pas del temps comporti un cert oblit. No crec que hagi passat. És cert que la protesta pública i les demostracions visibles del rebuig s’han anat diluint. Però no crec que sigui per oblit. Potser sí per fatiga: quan el gest de protesta no aconsegueix modificar gens la situació, potser es va esllanguint, però la indignació queda viva de fons. I una constatació: si els meus comptes no estan errats, d’aquests 1.000 dies a la presó 867 han estat amb Pedro Sánchez presidint el govern espanyol i 132 amb Mariano Rajoy. I, a tots els efectes, els presos estan avui en la mateixa situació que fa 867 dies, si no pitjor, i sense que cap fet en canviï la perspectiva. Si Pedro Sánchez pensava fer-hi alguna cosa, ja es veu que no té gaire pressa.