Miracles d’ara i d’abans

Llegeixo que la mare Teresa de Calcuta serà declarada santa el dia 4 de setembre, un dia abans que es compleixin 19 anys de la seva mort. Per declarar sant algun ésser, cal que aquest ésser hagi fet un miracle. Si no, hom no es pot elevar als altars. I quin és el miracle de la mare Teresa de Calcuta aprovat per Francesc? Doncs es tracta de la curació -científicament inexplicable, es veu- d’un home brasiler l’any 2008. Diu que tenia un tumor maligne al cervell i ja estava en estat terminal.

Home. Comparat amb els miracles d’abans és més aviat grisot, poca cosa i amb un guió dolent. A la Bíblia hi ha miracles genials per a tots els gustos i amb el detallet espectacular que els fa inoblidables. Com aquell -el meu preferit- en què Jesús converteix l’aigua en vi. D’Oscar. O el de la multiplicació dels pans i els peixos, que s’explica sis cops als Evangelis i que converteix l’autor, diria, en el més popular de la festa. La descripció dels llibres sagrats ens fa saber que cinc mil homes són alimentats amb cinc pans i dos peixos. Però el context no és pas de necessitat, sinó festiu. Vull dir que ara, si el miracle es pogués repetir, podria servir per alimentar els pobres que passen gana a Europa. Però ja se sap que els designis del Senyor són inescrutables. Una cosa és Galilea i una altra Lesbos.

Tot plegat em fa pensar que els miracles d’ara no són, ni de bon tros, tan espectaculars com els d’abans. No li trec mèrit, esclar, al que li va imposar les mans. Però no es pot comparar amb convertir l’aigua en vi (cosa que et corona com el primer organitzador d’un botellón de la història), ressuscitar un mort (cosa que et converteix en un cineasta especialitzat en zombis) o dividir el mar Roig (cosa que fa que siguis el millor en efectes especials).