Misc 12/09/2020

Les ‘missions’ del jutge García-Castellón

Vol convertir el cas Joan Carles I en el Corinna i el cas Dina en el Pablo Iglesias

3 min
El jutge Manuel García-Castellón entrant a l’Audiència Nacional el juliol de l’any passat.

MadridManuel García-Castellón (Valladolid, 1952) està al centre del que podria anomenar-se l’ Espanya penal, és a dir, l’estat judicial en el qual s’ajusten els comptes de la política espanyola. Si el jutge Baltasar Garzón ho estava en els anys vuitanta i noranta, ara és el seu torn.

Les de Púnica i Lezo són algunes peces de caça major del PP que García-Castellón instrueix i que impliquen tres presidents de la Comunitat de Madrid del PP. Però hi ha dues peces del cas Tándem-Villarejo, Corinna i Dina, que li ocupen el temps i l’energia. I en totes dues la conducta del jutge és simètrica. Intenta convertir el cas Joan Carles I (presumpta comissió de 64,8 milions que investiga la Fiscalia del Suprem) en el cas Corinna i el cas Dina en el cas Pablo Iglesias. Com?

El jutge, tot i tenir la informació des del gener del 2019 d’un presumpte encàrrec de Corinna a Villarejo per espiar la seva treballadora domèstica Noelia Muñoz, decideix utilitzar aquest fet al juliol per reobrir una peça que investigava els àudios de l’examant del rei sobre els comptes suïssos de Joan Carles I i les comissions de l’AVE Medina - la Meca i que va ser arxivada el 2018.

El fet invocat per García-Castellón no és nou, segons assenyalen els fiscals Ignacio Stampa i Miguel Serrano. Però, a més, no queda clar el delicte que vol perseguir, perquè quan Corinna parla amb Villarejo sobre el presumpte espionatge a la seva criada, l’octubre del 2016, el policia ja s’ha jubilat, cosa que descarta el delicte de suborn. Els fiscals assenyalen que el jutge, en lloc d’investigar primer i imputar després, ho fa al revés. Asseguren que el jutge volia reobrir la peça fos com fos. Si confirmava que Villarejo estava jubilat i que Noelia Muñoz no volia denunciar Corinna (per a qui treballa a Londres des de fa més de 20 anys), no tenia cas i, per tant, no podia plantejar-se interrogar Corinna, que, segons entén, és una de les seves grans missions.

Conducta simètrica en el cas Dina

La conducta del jutge és simètrica a la que aplica en la peça Dina. El jutge va tenir coneixement el març del 2019, per la declaració d’Iglesias, que el llavors editor Antonio Asensio va entregar al dirigent de Podem el gener del 2016 la targeta del mòbil robat a la seva excol·laboradora, que hi va tenir accés i la va retenir diversos mesos abans de retornar-l’hi. Amb tot, això no va ser un obstacle perquè el jutge li oferís personar-se com a perjudicat. Però, des de fa mesos, el jutge considera que Iglesias el va enganyar i investiga altres delictes com el de danys informàtics o simulació de robatori. Els fiscals li han sol·licitat que cridi a declarar la perjudicada, Dina Bousselham, per preguntar-li si vol acusar Iglesias. Però el jutge ha rebutjat citar-la; perquè sap que, si ho fa, això conduiria a arxivar la causa.

“El jutge García-Castellón no vol investigar Joan Carles I sinó investigar Corinna”, assenyala una font judicial consultada per l’ARA. “Vol ser qui li posi un morrió a Corinna; els mateixos que malmeten contra els fiscals són els que impulsen aquesta conversió del cas Joan Carles I en el cas Corinna. El jutge creu que està fent un gran servei a Espanya”. La mateixa font afegeix que és la conducta del jutge en el cas Dina. “Iglesias va obrir la targeta i se la va quedar diversos mesos, això està malament però no és delicte. Però com que sap que Bousselham no anirà contra Iglesias per revelació de secrets, el jutge invoca el delicte de danys informàtics”.

En els pròxims dies García-Castellón admetrà a tràmit una querella de Vox -contra Iglesias, Stampa, Bousselham i la lletrada Marta Flor-, i també ha admès que es personin en la causa. “Sobre Iglesias i Stampa, que són aforats, el jutge no pot pronunciar-se. Simplement ha de dir que no pot fer-ho. Veurem com ho acaba resolent”, assenyala la font consultada.

stats