22/08/2020

Monarquia i legitimitat democràtica

4 min
Monarquia i legitimitat democràtica

Joan Carles de Borbó té uns quants fronts judicials oberts en els quals s’haurà de dilucidar quines són les seves responsabilitats jurídiques pels escandalosos fets que se li atribueixen. Ja he escrit sobre aquest tema anteriorment a l’ARA, però avui vull plantejar una qüestió diferent: quin sentit té seguir mantenint la monarquia a l’Espanya del 2020? Al meu entendre, cap ni un. En canvi, tenim diverses raons per oposar-nos-hi, de les quals em centraré en la principal, els problemes de legitimitat democràtica, i defensaré la convocatòria d’un referèndum consultiu.

No diré res sobre el comportament profundament inacceptable del rei emèrit, l’home que hipòcritament donava lliçons d’honorabilitat, al llarg de la seva vida; un comportament que per sort hem pogut conèixer ara. Ni tampoc de la pèssima gestió que ha fet Felip VI de l’escàndol del seu pare (del fet que no reti comptes davant de la ciutadania enmig d’una greu crisi institucional que afecta a la institució i a ell mateix, que és beneficiari de societats no declarades en paradisos fiscals, i es limiti a fer dos breus comunicats per escrit) o del procés independentista (només cal recordar el discurs del 3-O). Ni tampoc diré res sobre l’enorme cost econòmic total que implica la monarquia a Espanya (que alguns han estimat en més de 500 milions d’euros anuals).

La raó més important i simple per oposar-se a la monarquia és que, tractant-se d’una institució hereditària, no és una institució democràtica. No hi ha cap raó ni de justícia ni de legitimitat perquè el càrrec de cap d’estat recaigui en algú pel mer fet de ser descendent del seu pare. Implica una vulneració flagrant del principi d’igualtat política. Contra això, s’ha dit històricament que: a) les monarquies parlamentàries són democràtiques perquè han estat creades o validades per una Constitució democràtica, b) que de totes maneres estan molt limitades jurídicament i no disposen de poder efectiu i c) que donen estabilitat al sistema. Tots tres arguments són erronis o insuficients, i explicaré per què.

Començo pel tercer. Potser les monarquies aporten estabilitat. Aquest és un argument empíric i contextual (pot ser diferent en cada país i en cada moment històric). Potser sí que l’any 78 la monarquia va aportar estabilitat. Però l’existència de la monarquia només aporta estabilitat si hi ha una majoria de gent que hi dona suport. Per això ens cal convocar un referèndum consultiu. Perquè si resultés que una majoria d’espanyols avui hi està en contra, llavors la monarquia avui a Espanya no aportaria estabilitat, sinó més aviat el contrari.

Es diu que no ens hem de preocupar perquè el poder que tenen és molt limitat. Aquí cal distingir si parlem de poder jurídic (de les competències atorgades per la Constitució) o de poder polític o econòmic de facto. És cert que les monarquies parlamentàries tenen molt poc poder jurídic. Però si no en tenen cap, per què les volem? Si és pel poder simbòlic, per això ja tenim altres símbols, com la bandera, que ens surten molt més econòmics. En tot cas, l’argument seria insuficient. Si tot el que podem dir és que la monarquia és irrellevant, llavors no tenim cap raó a favor seu. El que passa és que quan parlem de poder no parlem únicament del poder jurídic. Parlem també evidentment del poder de facto. I tothom que conegui la història política recent d’Espanya sap que el rei n’ha tingut molt de poder de facto. I si un rei té poder, llavors torna a sorgir la preocupació democràtica. En democràcia, cap poder, jurídic o de facto, pot quedar fora del control popular i de l’estat de dret. I encara menys gaudir d’inviolabilitat.

Anem a la primera objecció, la més important. ¿Podria arribar-se a justificar democràticament una monarquia parlamentària si així ho ha triat la gent? Cal distingir aquí entre dos sentits diferents de justificació democràtica. Una decisió (establir la monarquia) pot ser democràtica si el procediment que s’ha seguit per prendre-la és democràtic (per exemple, un referèndum) o pot ser-ho si el seu contingut respecta substantivament els valors democràtics. Podem anomenar-los, respectivament, sentit procedimental i sentit substantiu. Poso un exemple. La ciutadania podria decidir en un referèndum l’abolició de la mateixa democràcia i la instauració d’una dictadura. Suposem que hi hagués hagut deliberació de qualitat i cap manipulació. La decisió seria democràtica en el primer sentit, el procedimental, però òbviament no en el segon, el substantiu. La monarquia, com a tal, no pot ser mai democràtica en el sentit substantiu, perquè implica conceptualment atorgar uns beneficis i una dignitat a algú pel mer fet de ser fill d’algú altre. ¿Podria ser democràtica almenys en el primer sentit? Podria. Però cal que es compleixin dues condicions inexcusables. La primera ja l’he esmentada: no ha de tenir cap poder polític rellevant i ha d’estar escrupolosament sotmesa a les garanties de transparència, igualtat davant de la llei i supervisió i control popular. I no sembla que aquesta condició hagi funcionat bé a Espanya.

I segon, la gent hauria d’haver-la triat lliurement i efectivament com a forma d’estat. Potser això és el que va passar precisament l’any 78 a Espanya, tot i que topem amb algunes ombres pel camí. Recordem com Suárez va admetre -fora de micròfon- en una entrevista que, com que les dades de què disposaven eren negatives respecte a la monarquia, la “van ficar a la llei”, la van fer passar dins de tot el paquet constitucional sense fer una consulta separada, tal com molts li demanaven. L’elecció dels espanyols va ser entre monarquia parlamentària o dictadura. Jo també hauria votat la primera. Però no van triar lliurement entre monarquia o república. Afegim que només les persones que ara tenen més de 60 anys van poder votar en aquell referèndum, que han passat 42 anys, que la situació ha canviat radicalment, que Joan Carles sembla haver estat una gran estafa per al seu poble, i que segons les enquestes dues terceres parts dels espanyols voldrien ser consultats sobre la monarquia. Crec que, per veure si la monarquia està justificada democràticament, ha arribat el moment de convocar un referèndum i poder triar lliurement.