03/03/2020

Les llàgrimes d’Antonio García Ferreras

2 min
Les llàgrimes d’Antonio García Ferreras

Dilluns, en directe a Al rojo vivo, Antonio García Ferreras va posar el crit al cel per respondre a les crítiques que la portaveu del PP, Cayetana Álvarez de Toledo, havia proferit, amb el seu deliri argumental habitual, contra La Sexta. Automàticament, l’engranatge del victimisme de la cadena es posava en marxa. És la seva especialitat predilecta: construir un melodrama per erigir-se en defensors del periodisme i la llibertat d’expressió. Convertir-se en màrtirs de la injustícia i la blasfèmia per renéixer com a protectors de la integritat informativa. Ferreras es vantava de la tasca de La Sexta: “A Cayetana Álvarez de Toledo y al empresario Jaume Roures hay algo que les une: a ninguno de los dos les gusta La Sexta. Esto significa que estamos en el camino correcto”. L’estratègia de l’equidistant: el del mig és sempre qui té la veritat absoluta. Abans d’aquesta sentència, García Ferreras va llançar tota la seva bilis contra la portaveu del PP i el seu partit, culpant-los d’haver permès que se celebressin dos referèndums a Catalunya i que Puigdemont se’ls hagués escapat a Brussel·les. Fins i tot va ser la vegada que d’una manera més vehement i clara Ferreras lamentava les garrotades als ciutadans de l’1 d’Octubre. El dia que l’ataquen a ell és el dia que els cops de porra li han dolgut més.

Però a Al rojo vivo tot està mediàticament calculat, amb un sensacionalisme immadur i passat de moda que resulta hilarant: quan va començar l’esbroncada televisiva a Álvarez de Toledo, des del control es va posar, de fons, una música èpica que convertia l’estirada d’orelles del presentador en una mena de gesta gloriosa. La teatralitat d’aquella amenaça mediàtica, amb la música pujant de volum progressivament, adquiria aires de llegenda. García Ferreras, assenyalant amb el dit a la pantalla, deixava anar el seu sermó agombolat per l’orquestra de corda que anava incrementant la seva intensitat com en una gran escena de Hollywood: “Que le quede claro a Cayetana: vamos a seguir haciendo lo que consideramos que tenemos que hacer. Y claro que vamos a hablar con todos los protagonistas, sean independentistas, sean españoles o estén hartos de todo. Y a ella no le vamos a pedir permiso, porque es una especialista en manipulación y una especialista en discursos del odio. No nos asustan sus amenazas ni sus mentiras”.

És cert que a Espanya la cadena que més obertament ha abordat el Procés i ha deixat espai informatiu perquè s’expressés l’independentisme ha sigut La Sexta. Això és indiscutible i, lògicament, és una cosa mal vista per l’Espanya més rància i retrògrada. D’altra banda, Ferreras fa temps que comet l’error de pensar i anunciar que pel simple fet de parlar del Procés sempre ho fa com caldria i des de l’equanimitat periodística.

Les crítiques a La Sexta, vinguin d’on vinguin, són aprofitades al màxim i difoses en altaveu per la cadena perquè els serveix per blanquejar la seva tasca informativa. Perquè si alguna cosa tenen en comú Cayetana Álvarez de Toledo i Antonio García Ferreras és el do de la manipulació.