20/11/2018

El concurs més avorrit

2 min

Els caps de setmana, abans del 'Telenotícies', TV3 ha estrenat el concurs ‘Atrapa’m si pots’, presentat per Llucià Ferrer. Hi ha sis participants responent preguntes de cultura general força anodines. El joc consta de diferents etapes i els participants van sent eliminats. Es tracta de veure qui arriba a la prova final i s'emporta el pot del programa.

No es pot negar que el primer dia van començar de seguida a jugar sense perdre temps en gaires explicacions sobre la dinàmica, i que l’espectador pot entretenir-se a dir en veu alta les respostes des del sofà de casa. ‘Atrapa’m si pots’ és de Mediapro i, veient el resultat, sembla que TV3 l’hagi posat a la graella només per rescabalar la productora del tancament sobtat del magazín ‘Tarda oberta’ sense fixar-se en els mínims de qualitat. Perquè ‘Atrapa’m si pots’ està terriblement passat de moda. Sembla fet als anys noranta. Tot plegat, no només la dinàmica, antigueja. No hi ha cap mena d’interacció amb l’espectador, el plató és molt bàsic i fred, i la infografia, digna d’una altra època televisiva. El tracte de Llucià Ferrer amb els concursants és molt amable però d’uns altres temps: “Maria, canta’ns aquella cançó que ens vas cantar el dia del càsting”, “Pere, m’han dit que balles molt bé. Podries fer-nos una demostració?” I els pobres concursants, amb aquell sentit de l’obligació que imposa la tele, obeeixen i fan el ridícul desafinant i ballant amb molta vergonya. A Llucià Ferrer se’l nota una mica insegur en la tasca de presentar. Repeteix les mateixes expressions en els concursants i fa comentaris de tele-tieta: “Els protagonistes d’aquest concurs són els concursants, valgui la redundància” o “Tota la nostra admiració per les mestresses de casa, que sembla que no facin res, però sí, eh... Un aplaudiment per a les mestresses de casa!”

El que entristeix més és el públic. Dues fileres de gent gran que quan sona una cançó tenen instruccions d’aixecar els braços i balancejar-se. No fan cara de passar-s’ho gaire bé sinó que més aviat semblen un grup de jubilats resignats que els han portat d’excursió.

Les etapes del concurs són totes pràcticament iguals, de tal manera que la dinàmica és d’una monotonia que fomenta el zàping. Les preguntes són tipus Trivial, però s’assemblen tant que és com si a cada programa fessin les mateixes. No hi ha cap esforç d’originalitat i semblen escrites d’esma. Com a espectador tampoc tens clar on va el programa i, de fet, t’importa més aviat poc perquè la dinàmica del joc no transmet cap emoció. No fa honor al títol i no tens la sensació que es persegueixi ningú. No hi ha cap mena de tensió, ni tan sols sembla que existeixi rivalitat entre els concursants. No hi ha suspens, ni nervis, ni emoció en cap prova ni en la fita final que ha d’aconseguir el guanyador. Ara bé, sense cap mena de dubte, ‘Atrapa’m si pots’ guanyaria el primer premi en una competició per trobar el concurs més avorrit del món.