Contra la ultradreta i els populismes
La HBO ha estrenat The plot against America, una sèrie excel·lent dels creadors de The wire, David Simon i Ed Burns, que planteja una ucronia, és a dir, el joc històric del “què hagués passat si...” L’argument és una adaptació de la novel·la de Philip Roth del mateix títol i retrata un context familiar que reprodueix els orígens de l’escriptor. Roth era fill d’un venedor d’assegurances d’una família jueva a Newark. A la sèrie, el més petit dels protagonistes es diu Philip i, en molts casos, la seva mirada espantada servirà per explicar bona part dels esdeveniments i s’utilitzarà de detonant per transmetre a l’espectador el clima de terror que vol retratar. The plot against America arrenca el 1940 i parteix del supòsit que Franklin D. Roosevelt no hagués sortit reelegit president dels Estats Units i un jove Charles Lindbergh hagués ocupat la Casa Blanca. Lindbergh va ser un popular pilot d’aviació dels Estats Units simpatitzant de Hitler i líder populista de la formació d’ultradreta America First. En aquesta ucronia, el president Lindbergh és contrari a la intervenció dels Estats Units en la Segona Guerra Mundial i prefereix establir aliances amb Adolf Hitler per combatre units el comunisme.
La sèrie mostra com aquest clima polític penetrarà en les vides de la família Levin a mesura que els Estats Units van caient progressivament en un règim feixista i antisemita que fins i tot molts jueus nord-americans es neguen a admetre. La sèrie mostra la divisió que les noves circumstàncies polítiques provoquen en el si de la mateixa comunitat jueva: els que són conscients de la greu amenaça que suposa Lindbergh per a ells i per als Estats Units i els que consideren que és un bon líder que ha estalviat una guerra al país i no senten cap mena de solidaritat pels jueus d’Europa. Com que l’espectador és conscient dels horrors del nazisme, a mesura que avança la sèrie va captant tots els símptomes de la tragèdia que s’acosta. L’angoixa narrativa és creixent, i funciona perquè els espectadors sempre tenen més informació que els protagonistes, que en molts casos no donen la importància que cal a determinats esdeveniments. La sèrie és tan meticulosa a l’hora de construir un context polític i històric creïble i dotar de profunditat i arguments els personatges que potser li costa arrencar. Els dos primers capítols conformen uns preliminars tan exhaustius que la trama avança massa lentament. Però és a partir del tercer que el conflicte es defineix i creix d’una manera clara, i del quart que es perfila la tragèdia. The plot against America és crua i directa a l’hora d’exposar els fets per, d’aquesta manera, oferir un missatge molt més clar i contundent a l’audiència: establir permanents paral·lelismes entre el passat ucrònic de la sèrie i l’actualitat política del nostre present, advertint dels perills dels partits ultraconservadors, les idees feixistes i xenòfobes i el populisme que tan bé ha representat Donald Trump. The plot against America modifica el passat per alertar-nos del futur que ens estem llaurant.
