La mirada de Jaume Figueras

Dimarts a la nit, amb discreció, el canal 33 emetia Jaume Figueras, amb la mirada neta, un homenatge al cronista de cinema que durant 32 anys va presentar el Cinema 3 a TV3. L’arrencada del reportatge era, a nivell visual i de plantejament de guió, sensacional i molt cinematogràfica. Amb la música de terror per excel·lència, la de Tauró de John Williams, ens situa dins d’un enorme supermercat. Amb un inquietant pla subjectiu avancem lentament per un llarg passadís amb prestatgeries atapeïdes de cereals a banda i banda. Fins que, al fons, travessa el pla Jaume Figueras empenyent un carro. S’atura la música de por i es comencen a encavalcar les sintonies de grans pel·lícules de la història del cinema. Figueras s’atura davant d’una filera interminable de congeladors i sona Superman. Unes veus en off ens expliquen què fa allà el nostre heroi sense capa però amb la seva gorra anglesa. Som al supermercat Bonpreu que ocupa l’espai del desaparegut Cinema Urgell. Figueras s’asseu en unes antigues butaques que queden allà com a record per a la història i, mirant a càmera, ens parla de la nostàlgia. La mateixa que experimentem nosaltres en aquell mateix instant, perquè és com si comencés el Cinema 3.

I a partir d’aquí, el reportatge s’estructura al voltant d’una entrevista de la periodista Peté Soler a Jaume Figueras al seu despatx ple d’objectes i fotografies que remeten a centenars de films. Sobre aquest fil conductor es van inserint imatges d’arxiu d’entrevistes a actors, actrius i directors, instants entranyables del Cinema 3 i cròniques de Figueras des de Canes. I també fragments de grans pel·lícules a les quals el protagonista fa referència durant la conversa. El reportatge és senzill, sense pretensions. Això li dona un aire vintage que et transporta a una altra època televisiva i, per tant, torna a apel·lar a la nostàlgia. La referència del títol a la mirada neta és bonica. És una expressió de Figueras per explicar com hem de veure qualsevol pel·lícula: sense prejudicis. La mirada, al capdavall, és l’essència més pura del cinema.

El reportatge, però, és molt més que un repàs a la seva trajectòria. A mesura que va avançant la conversa, perceps que parlar de Jaume Figueras és sinònim de reviure la història del cinema i d’estimular la memòria televisiva. Shirley MacLaine, Joan Fontaine, Lauren Bacall, Audrey Tatou, Jeanne Moreau, Gregory Peck, Kirk Douglas, Christopher Reeve, Vanessa Redgrave, John Huston, Woody Allen... Tots ells davant les càmeres de TV3 al costat de Jaume Figueras. Un altre cop la nostàlgia d’una altra època. “Qui estima la vida, estima el cinema. I qui estima el cinema, estima la vida”, diu Figueras, l’home que, gràcies a la televisió, ha ensenyat moltes generacions a estimar el cinema. Més homenatges a Jaume Figueras, sisplau.