Nou encert a les sobretaules de TV3
A les sobretaules d’aquestes festes TV3 està emetent dos episodis diaris d’Escola d’infermeria (Sygeplejeskolen). És una sèrie danesa que explica les vivències dels alumnes d’una escola d’infermeria el 1952. Després de la Segona Guerra Mundial hi ha escassetat de professionals en un ofici que aleshores es considerava exclusiu de dones, i el govern danès decideix acceptar la incorporació d’homes. Tot i que en la primera promoció només hi haurà tres nois a l’escola, la seva presència provocarà conflictes i farà aflorar prejudicis. Per una banda, el masclisme de l’època menystindrà el potencial i la masculinitat dels nois. Però la presència dels homes com a aprenents també implicarà diferències respecte a les seves companyes, i algunes també percebran com els privilegis masculins interferiran en la seva feina. La sèrie ha sigut un gran encert de programació per part de TV3, igual que ja va passar aquest estiu en la mateixa franja televisiva. Escola d’infermeria està ben feta i planteja un context històric i argumental llaminer on neixen múltiples trames. És una sèrie coral que fa que l’espectador estimi els protagonistes i en vulgui saber més. Permet també combinar històries de caràcter més emocional i sentimental amb d’altres d’origen històric i mèdic. Com que l’escola està annexada a un centre hospitalari, les vides dels metges, infermeres i pacients s’entrellacen.
La manera com Escola d’infermeria aborda la perspectiva de gènere és original. No és la trama habitual d’una noia en un món d’homes sinó tot al contrari: uns quants homes en un context dominat per les dones. És una nova manera de delatar desigualtats i prejudicis en tots els sentis.
Pel·lícules que envelleixen malament
Dimarts a la nit La 2 de TVE va emetre The quiet man, del 1952. La cèlebre pel·lícula de John Ford relata el retorn de Sean Thornton (John Wayne) a la seva Irlanda natal. Allà es casarà amb Mary Kate (Maureen O’Hara), però la relació amb la seva dona i el seu cunyat serà força turbulenta. Després d’un llarg combat de boxa en què es veu implicat tot el poble aconseguiran trobar l’harmonia conjugal i familiar. La pel·lícula, que va guanyar dos Oscars a millor direcció i fotografia, no ha suportat gens bé el pas del temps. Veure-la ara provoca angoixa perquè la manera que té el personatge de John Wayne de tractar la seva dona fa mal als ulls i es considera maltractament. La passió amorosa és d’una agressivitat insultant; el que fa setanta anys era comèdia ara és simplement violència. El personatge de Wayne estira dels cabells la seva dona per fer-li un petó, la llança contra el llit, li colpeja els braços, la sacseja, l’arrossega per la muntanya agafant-la pel coll de l’abric mentre ella malda per posar-se dreta, la fa córrer descalça mentre li clava empentes. Fins i tot una dona del poble li entrega un bastó a Wayne per pegar la seva dona quan es porti malament. Ni l’home tranquil que tant ha venerat Hollywood era tan tranquil ni ara és agradable gaudir de la pel·lícula.
