01/12/2020

'The Crown' és ficció?

2 min

El govern britànic demanarà a Netflix que afegeixi una advertència a l’inici de la sèrie que especifiqui als espectadors que el que veuran a continuació és ficció. Així ho ha expressat el secretari de Cultura, Oliver Dowden, davant la preocupació que li genera que molts joves del país “confonguin ficció amb realitat”. La proposta és, com a mínim, desconcertant. Si Peter Morgan, creador de The Crown, en comptes de fer una sèrie hagués escrit un llibre sobre la vida de la reina d’Anglaterra, mai es consideraria ficció. En tot cas es tractaria d’una biografia no autoritzada, que és molt diferent. Però a la televisió, per la seva influència i per la facilitat amb què es converteix en un mirall molt potent de la realitat, genera molta més por.

A mesura que The Crown s’ha anat acostant al present, s’ha anat fent més incòmoda. La memòria més recent, individual i col·lectiva, és la que fa més mal a l’hora de furgar-hi. El govern britànic ha trigat quatre temporades a demanar l’avís de ficció. Just quan recrea la dècada dels vuitanta i la irrupció de Diana Spencer en el panorama familiar. El terror, ara, és que la veracitat que traspua The Crown faci despertar el fantasma de Lady Di i la impopularitat de la reina. The Crown potser és tan autèntica que li ha retornat l’angoixa dels annus horribilis.

Per descomptat, The Crown no pot tenir l’exactitud que hauria de tenir un documental periodístic o les imatges d’arxiu. Però això no la converteix necessàriament en ficció. The Crown és una recreació molt documentada de la realitat. Segurament, la perfecta i rigorosa ambientació de la sèrie és el que contribueix a reforçar-ne la veracitat global. Abans d’aquesta polèmica, alguns dels mateixos actors de la sèrie havien lloat l’exigència documental que donava solidesa a la sèrie. The Crown és una ficció en tant que és una recreació amb actors, però no es pot vendre com una producció fruit de la imaginació. ¿Netflix posaria el rètol de ficció a una sèrie com Narcos sobre la trajectòria de Pablo Escobar? ¿O es posaria el rètol de ficció a l’hora de relatar el cas d’O.J. Simpson a American crime story? En tots els casos hi ha llicències creatives, però etiquetar com a ficció la recreació d’uns fets reals té l’interès d’utilitzar la paraula com a sinònim de mentida, que és el que li convé ara mateix a la monarquia britànica.

Si The Crown fos pura ficció i la família protagonista una monarquia imaginària, ni la producció seria tan bona ni l’èxit el mateix. Per descomptat, deu ser molt difícil i fins i tot injust veure la teva vida reconstruïda amb inexactituds i diàlegs inventats. Potser s’ha d’entendre com una llosa que va amb el càrrec. Posats a assenyalar ficcions, no n’hi ha cap altra de més flagrant que les institucions monàrquiques, que són la gran farsa social i els ciutadans tenen l’obligació d’estar-hi abonats i d’empassar-se les seves històries temporada rere temprada. Potser el que hauria de fer el govern britànic és penjar el rètol de ficció a la porta de Buckingham Palace.