Per fi TV3 s’atreveix amb Vox
Ha calgut que parlessin de Vox perquè un reportatge del programa '360 grados' de la televisió pública d’Euskadi tingués repercussió en una altra cadena. Ajustant-se a l’actualitat política, el 'Sense ficció' de TV3 va canviar el seu ordre de programació i va emetre ahir ‘Vox: la ambición de Santiago Abascal’, que dirigeix i presenta la periodista Eider Hurtado i que ETB havia emès diumenge. Una llàstima que programes anteriors com el dedicat a la monarquia o a investigar qui hi ha darrera de Ciutadans, que fins i tot eren millors que aquest, no hagin merescut la mateixa atenció.
L’estratègia d’investigació del reportatge és interessant perquè procura fer una mena de pinça al personatge a partir de tres fronts diferents. Per una banda, entrevistant el portaveu del PP al Parlament basc, Borja Sémper, per mirar d’entendre quines van ser les desavinences internes que van fer que Abascal sortís del PP. Amb tot, la prudència extrema de Sémper no delata en excés el personatge. És més interessant el segon front: els membres rebotats de Vox. '360 grados' es posa en contacte amb antics integrants de Vox que en van sortir, aparentment, després de comprovar certes irregularitats en les dinàmiques de partit, el sistema de finançament i les incongruències i el tarannà del seu líder. El tercer front periodístic segueix la pista dels diners. ‘Vox: la ambición de Santiago Abascal’ és contundent a l’hora d’explicar, sobretot, els vincles del partit amb l’extrema dreta europea i amb Steve Bannon, uns estranys mètodes de finançament i la relació amb l’organització El Yunque, una mena de secta política misteriosa, que mereixeria uns quants reportatges més d’investigació.
Amb tot, el programa fluixeja quan un d’aquests antics integrants de Vox decideix mantenir l’anonimat, aparentment atemorit per possibles amenaces o conseqüències. També grinyola periodísticament l’estratègia de trucar a Esperanza Aguirre (protectora de Santiago Abascal en la seva última etapa al PP) i insistir per entrevistar-la –tot i que ella ja havia dit que no– i, a més, gravar la trucada sense que ho sàpiga. Són pràctiques poc honestes que fan flaquejar un treball sòlid. Tampoc aporten res que provi que Abascal porta, com asseguren certes informacions, una pistola a sobre, més enllà de la notícia d’un diari. I sorprèn que quan Eider Hurtado pot entrevistar el líder de Vox ella no l’hi pregunti.
Malgrat aquests aspectes, el reportatge d’ETB és, televisivament, el més útil i interessant que hem vist sobre Vox. Fins ara, totes les cadenes s’han acostat a aquest partit polític com a part de l’espectacle mediàtic. Magazins matinals i 'infoshows' nocturns (també el 'FAQS' de TV3) els han donat espai perquè la crispació i la demagògia pròpia de la ultradreta és un bon reclam per a l’audiència. Però quan els han tingut al plató, no hi ha hagut un aprofundiment periodístic per analitzar els aspectes més foscos d’aquest partit i el seu líder.
