Mr. Gerard i Dr. Piqué
BarcelonaEl conec en primera persona. He coincidit amb ell en l’entorn del món dels negocis. En puc fer un retrat generalista prou clar: pocs esportistes tenen les seves capacitats fora del camp. És brillant, pensa ràpid i bé. Ho sap i ho aprofita. Però també és una marca, una gran marca global. És un esportista i home de negocis hiperactiu, en vides simultànies, cosa que el fa diametralment diferent de l’arquetip de futbolista clàssic. S’ha acostumat a viure a un ritme frenètic fent possible allò que sembla impossible.
Ha viscut les bambolines de l’esport rei des de petit i es nota. Una carrera ben planificada l’ha convertit en un referent del barcelonisme dins i fora del camp. Forma part d’un grup de jugadors del Barça del segle XXI que estan destinats a representar l’entitat en el futur. Xavi, Puyol, Piqué, Iniesta o Messi, sense oblidar en Pep, han de representar el barcelonisme d’aquí uns anys. Són símbols del club i ningú dubta que ells són els que poden fer-ho millor.
Però hi ha un altre Gerard Piqué, que genera sentiments antagònics en tot el que expressa. Normalment passa perquè és un paio que no pensa en tonalitats grises. Blancs o negres són el seu Pantone. És un home sense filtres i no en vol tenir. Té aquell punt de nen entremaliat que tots miren en una festa i al qual li encanta sentir-se protagonista. Dit això, viure sempre al límit en tot provoca que alguns cops et passis de frenada.
S’ha de viure en el present, sent conseqüent amb el passat, però encarant el futur. El contingut s’ha d’analitzar en el context i el canal en què s’exposa per entendre que tot ha d’estar sintonitzat amb coherència. Les xarxes ho simplifiquen i amplifiquen tot, però no són excusa. Cal no barrejar les institucions i les persones, però sobretot tenir respecte per a totes dues. Si ets un jugador del Barça, representes la institució. Generalitzar és banalitzar. El respecte a la diversitat és una part fonamental d’una societat civilitzada i l’esport, com a referent cultural massiu, ha de vigilar els seus àmbits d’influència. El futbol ha de ser una manifestació social de rivalitats entre equips i aficions, però amb seny i respecte. Estic segur, molt segur, que els valors amb els quals Gerard Piqué educa els seus dos fills no es veuen representats en cap de les declaracions que va fer abans-d’ahir a la televisió, tot i descomptar el context del programa i l’entrevista. Si ho escolta, reflexionarà i en tornarà a parlar, com ha fet altres cops. Ni l’Espanyol, com a institució, ni Borja Iglesias, com a company de professió, es mereixien aquestes declaracions.
