Els nens com a garantia

Dijous a la nit TV3 va estrenar Amb ulls de nen, un altre programa de Nous Formats, que cada vegada són menys nous i cada vegada s'assemblen més entre ells. Portar a la televisió el punt de vista infantil del món dels adults no és gaire original, però també és cert que és una garantia televisiva: aconseguir una audiència familiar implica sovint bones dades d'audiència. El problema el dia del debut va ser, segurament, haver de resistir amb l'envestida del Toy story a Antena 3, que fins i tot va poder amb el refregit (un altre!) del Polònia. Amb tot, van suportar el sotrac amb dignitat.

Amb ulls de nen és un format fet amb molta cura i sensibilitat. Fins i tot els rètols del programa respecten la cal·ligrafia de cada nen per presentar-se i donar a conèixer els seus espais. Aquests detalls (a vegades imperceptibles) aporten una pàtina subliminar de qualitat. És com es nota l'afecte i la implicació d'un equip en un projecte. La manera d'enfocar les aportacions dels nens també és bona. Més que demanar-los definicions que generin explicacions xocants i gracioses se'ls entrevista perquè relatin el seu punt de vista de l'entorn. El primer dia ho van fer amb els valors apresos (quin remei) arran de la crisi, però també parlaran de l'amistat, la família, l'escola, l'amor... I a partir d'aquí apareix un relat que no només parla dels nens sinó, de retruc, també dels pares i dels missatges que donen als fills per educar-los. El que s'ha de tenir en compte és que són una generació que ha crescut amb una cultura audiovisual inoculada en el seu ADN. Per tant, són nens que saben perfectament què s'espera d'ells davant d'una càmera i què implica sortir a la tele. Això no és, en principi, un defecte. Simplement genera un format en què els nens volen donar la millor imatge d'ells mateixos i saben que ho han de fer. I aquí moltes vegades rau justament la gràcia: per uns instants, més que en nens, es converteixen en petits adults que reflexionen i ofereixen una imatge de la infància molt madura, raonada i amb sentit de transcendència. És cert que els nens són així, també, però la presència d'una càmera ho accentua. El tema dels valors potser també ho generava. La selecció dels nens, a més, és molt acurada: criatures amb una capacitat de comunicació excel·lent i amb un nivell de raonament que no només retrata el nen sinó també l'entorn i la implicació familiar. L'engranatge d' Amb ulls de nens funciona amb el mecanisme de la tendresa televisiva. No té res de nou però tampoc té res de dolent.