No farem un referèndum sobre Messi

Leo Messi és el millor futbolista del món. No cal ser gaire entès per adonar-se'n si fins i tot Joseph Blatter ho va pregonar a la Universitat d'Oxford en una conferència a porta tancada. Amb tan sols 26 anys, Messi és, a més a més, el millor jugador de la història del Barça. El mateix Guardiola va reconèixer no fa gaire -amb la humilitat que el caracteritza- que havia estat l'era de Messi més que no pas la seva. En un esport d'equip no toca treure medalles a ningú i, per tant, deixem que va ser una sort que coincidissin, amb tota la gana del món, el millor jugador i el millor entrenador que hem tingut mai. Messi, doncs, és en el pedestal que es mereix i, per als barcelonistes, sempre serà una solució i mai un problema. No hi ha cap aficionat, doncs, que no es posés les mans al cap -de pànic- en veure que es lesionava al camp del Betis; com tampoc no hi ha cap soci que no se les tornés a posar al cap -d'il·lusió- en veure el seu segon gol contra el Getafe en el dia de la seva reaparició, dos mesos després, al Camp Nou. Era el 4 a 0 d'un partit on va passar un fet paradigmàtic, en què val la pena entretenir-se. El Barça estava guanyant per 1 a 0 l'anada dels vuitens de final de Copa i quedava mitja hora de joc. Messi era a la banda a punt de reaparèixer. El quart àrbitre ja li havia mirat els tacs, fent-li aixecar la cama com si fos un cavall. I, just en aquell instant, hi va haver un penal a favor del Barça. Cesc, que ja havia marcat el primer gol, va agafar la pilota i, abans de plantar-la al punt de penal, va mirar Messi per si volia entrar i xutar-lo ell. Amb dos dits de seny, l'argentí, que no havia tocat una pilota oficial en dos mesos, va donar permís a Cesc perquè el xutés ell. Només faltaria. Hauria estat ridícul i un episodi que, més enllà de dependència, hauria estat vassallatge. El més curiós de tot és que, en absència de Messi, Xavi, Iniesta, Cesc i Neymar s'han disputat la pilota per xutar els penals. Quan, de cua d'ull, es van adonar que podia entrar Messi ja li cedien novament els honors, ni que fos en fred.

Em temo que aquesta anècdota és un indicador de tres coses que li passen al Barça amb el retorn del millor futbolista. Primer, els jugadors que han tirat del carro quan el crac no hi era (Cesc, Pedro i Alexis) i s'han fet un tip de marcar gols, de cop sembla que s'hagin tornat a estancar. Com si juguessin un pèl acomplexats. Atemorits. O, si més no, garratibats. Com si haguessin perdut dents per a la mossegada i decidissin que és millor donar la pilota, sempre i a tothora, a Messi perquè sigui ell qui resolgui. De fet, des d'aquell penal transformat per Cesc i fins al gol de córner de Piqué contra el Llevant, els quatre gols que ha marcat el Barça els ha fet tots el mateix autor: Leo Messi. Per aspirar a guanyar els tres títols, necessitem la versió genial de Messi. Però només ho aconseguirem si va acompanyat d'un Cesc, un Alexis i un Pedro que continuïn amb l'autoestima alta.