Nous (i bonics) formats periodístics

I després d' Esborranys d'informes elaborats per l'Esperit Sant , arriba a les nostres pantalles periodístiques Enquesta miraculosa que, casualment, diu exactament el que qui la publica vol que digui . Mai la ficció, sense deixar de ser ficció absolutament ficcionada, havia aconseguit assemblar-se tant a la realitat imaginada. Enquesta miraculosa que, casualment, diu exactament el que qui la publica vol que digui tracta, com el seu propi nom indica, de la història d'un mitjà que publica enquestes que diuen exactament el que aquest mitjà necessita que diguin per refermar que l'opinió prèviament expressada 1) és tan important que influeix en l'opinió pública i 2) és la majoritària en la societat. Ah, per cert, les dues es retroalimenten.

És a dir, imaginem l'hipotètic cas (ei, totalment hipotètic) d'algú defensant que les gallines són verdes i tenen 3.679 potes. I que aquest algú publica diàriament en portada el titular Les gallines són verdes i tenen 3.679 potes . Fins que un dia, miraculosament (d'aquí ve el nom de l'enquesta que ens ocupa), a la portada hi apareix una enquesta que ningú sap d'on surt i feta amb el mateix rigor que els de Gandía shore parlant de mecànica quàntica. I que l'enquesta diu que una majoria abassegadora de la humanitat afirma que, ai las, les gallines són verdes i tenen 3.679 potes. I, continuem imaginant, aquest algú l'aprofita per titular en portada Una majoria abassegadora de la humanitat afirma que les gallines són verdes i tenen 3.679 potes . El resultat és un bucle sense final que acaba donant com a certa una mentida evident. El problema és que aquesta tàctica goebbelsiana convenç molt els ja convençuts, però fracassa estrepitosament entre els dotats d'un cervell amb neurones sanes i entre els dimitits de la secta de l'adoració de la conspiració. A part que qui practica el mètode es converteix en la riota de la professió.