'Nude'

NO VOLDRIA SER esgarriacries, però n'hem de parlar, de la paraula nova que fa furor. Els especialistes en tendències s'hi han abraonat amb tota la il·lusió del món. En aquest diari la vam fer triomfar en un reportatge de l'Ara Tu que es deia "La convidada perfecta". Me la vaig trobar al peu de foto d'unes sabates. Eren unes sabates de color " nude ". Nude . La majoria d'humans, només faltaria, ho pronuncien a la castellana.

A aquestes altures, sempre que arriba una paraula nova, t'has de preguntar quina paraula antiga substitueix. Abans teníem squatters , ara tenim okupes, abans teníem punxadiscos, ara tenim DJs, abans teníem assessors, ara tenim coaches , abans teníem solters, ara tenim singles , abans teníem les Natillas Danone, ara tenim les Natillas Danet, abans teníem Míster Proper i ara tenim Don Limpio. Es tracta de servir el producte de sempre amb un aire nou. I l'aire nou el dóna, sobretot, el canvi d'idioma. És com posar gambes al gaspatxo per poder-lo cobrar car. No és que, de cop, haguem trobat un color nou.

Quin és, doncs, el color nude ? No m'atreveixo a dir-ho categòricament, per no trencar el cor de cap comentarista de moda primavera-estiu. El color nude és aquell color que tenia tan mala premsa. El color dels sostenidors i les calces de les iaies i de les tietes. El que cap noia sexi no es volia posar. Aquell color tan desgraciat, que sortia als acudits de senyores poc atractives. El color nude és l'antic color carn. El fatídic i entranyable color carn de tota la vida.