OLIMPISME
Misc 09/01/2020

Prohibit agenollar-se o aixecar el puny: el COI recorda que sancionarà barrejar esport i política

El Comitè Olímpic vol evitar demostracions, especialment d'atletes nord-americans

4 min
Race Imboden agenollat al podi dels Jocs Panamericans.

BarcelonaEl Comitè Olímpic Internacional (COI) ha recordat aquest dijous que no permetrà demostracions de caràcter polític durant els propers Jocs Olímpics d'Estiu de Tòquio del 2020. Malgrat que la carta olímpica ja deixa clar que els esportistes no haurien de poder utilitzar els Jocs per fer demostracions polítiques, des de fa més d'un segle els esportistes hi han dit la seva, com va passar el 1912, quan atletes finesos no van voler desfilar sota la bandera russa. A pocs mesos dels Jocs d'Estiu, el COI ha explicat quines accions no permetrà a la cita del Japó, intentant evitar especialment les reivindicacions d'atletes nord-americans contra el seu propi govern.

Segons ha explicat Kirsty Coventry, presidenta de la comissió d'esportistes del COI, els atletes poden dir-hi la seva sobre política en rodes de premsa i també utilitzant les xarxes socials, però un cop siguin dins de les instal·lacions esportives, no poden opinar sobre qüestions polítiques. Queden incloses les cerimònies d'entrega de medalles.

Una de les imatges més famoses dels Jocs, de fet, és aquella dels atletes nord-americans Tommie Smith i John Carlos als Jocs de Ciutat de Mèxic del 1968, amb el puny alçat amb un guant de color negre protestant contra el racisme al seu país. El COI no vol imatges com aquesta, especialment després de veure als últims Jocs Panamericans de Lima, al Perú, com dos esportistes dels Estats Units, Race Imboden i Gwen Berry, utilitzaven el podi per queixar-se de la manca de llibertats i el racisme sota el govern de Donald Trump. Imboden va agenollar-se quan sonava l'himne i Berry va aixecar el puny. Tots dos van ser sancionats durant 12 mesos, període que cobreix els Jocs Olímpics de Tòquio. Els últims anys, l'esport nord-americà ha vist com molts esportistes s'agenollen durant l'himne, iniciativa popularitzada pel quarterback dels San Francisco 49ers, Colin Kaepernick. Les jugadores de la selecció de futbol campiona del món també van utilitzar el Mundial femení per exigir més drets per a les dones i criticar la Casa Blanca.

La més lenta  de l’estadi  Històries de la vida real

Davant d'aquesta possibilitat, el COI ha recordat que qui trenqui aquestes normes serà sancionat sense poder seguir competint als Jocs. I posteriorment, passarà per tres processos diferents. El primer del Comitè Olímpic, el segon de la Federació Internacional del seu esport, i un últim del Comitè Olímpic del seu país, que podrien acabar convertint-se en sancions de més d'un any sense competir. "Necessitàvem claredat en les regles. La majoria dels atletes consideren que és molt important que ens respectem els uns als altres com a esportistes", ha dit Kirsty Coventry, que va guanyar medalles d'or en natació i ara és la ministra d’Esports de Zimbàbue. "És un principi fonamental que l'esport sigui neutral, separat de les interferències polítiques, religioses o de qualsevol altre tipus", ha afegit Coventry.

Tommie Smith i John Carlos als Jocs de la Ciutat de Mèxic de 1968

Estarà, doncs, prohibit agenollar-se, aixecar el puny, mostrar pancartes o fer gestos amb les mans que tinguin un significat. Als últims Jocs de Rio de l'any 2016, un atleta etíop també va aprofitar el seu èxit per posicionar-se políticament. Després de guanyar la medalla de plata a la marató, Feyisa Lilesa va creuar les braços sobre el cap per fer el gest d'estar encadenat en el moment de travessar la línia d'arribada, i ho va repetir al podi. "És un gest per donar suport als manifestants que han estat assassinats aquests dies al meu país. Ells també fan aquest gest. Vull deixar clar que condemno la repressió i la violència del govern i que tinc amics i familiars a la presó. El govern mata la meva gent, els oromos, gent sense recursos", va dir en referència a la regió d'Oròmia, al centre d'Etiòpia.

El primer cas, el 1906

Les primeres demostracions polítiques als Jocs són ben antigues. Quan van néixer els Jocs Olímpics moderns a finals del segle XIX, Grècia va demanar fer-los sempre a Atenes. Com que la petició no va ser concedida, a canvi els van proposar crear els Jocs Intercalats, que es farien sempre a Atenes just al mig del període de quatre anys entre Jocs Olímpics (un període conegut com a Olimpíada). Aquests Jocs Intercalats només es van organitzar un sol cop, el 1906, i va ser en aquesta cita quan per primer cop els atletes que hi participaven ho van fer a través dels respectius comitès nacionals i no per voluntat personal, com havia passat fins llavors.

I ja en la seva estrena, aquesta idea va provocar certa polèmica. L'irlandès Peter O'Connor, obligat a competir com a britànic, es va posar a la maleta una bandera irlandesa (no l'actual, sinó la coneguda com a Erin go Bragh). Després de guanyar la plata en el salt de llargada, O'Connor es va convertir en el primer atleta olímpic insubmís quan va grimpar al pal on onejava la bandera britànica i hi va fer pujar la seva bandera irlandesa.

stats