Cinema
Misc 12/01/2021

'One night in Miami...': la nit que va convertir Cassius Clay en Muhammad Ali

Regina King adapta l'obra que ficciona una trobada del boxejador, Malcolm X, Sam Cooke i Jim Brown

2 min
Fotograma de 'One night in Miami...'

'One night in Miami...'

(3 estrelles)

Direcció: Regina King. Guió: Kemp Powers, a partir de la seva obra teatral. Estats Units, 2020, 110 min. Amb Kingsley Ben-Adir, Aldis Hodge, Leslie Odom Jr. i Eli Goree. Disponible a Amazon Prime a partir del 15 de gener

Una de les idees principals de la minisèrie Watchmen va ser repensar el còmic d'Alan Moore i Dave Gibbons, el qual adaptava posant el focus en una qüestió que aquella obra –crítica amb la política imperialista nord-americana– havia deixat fora de camp: el racisme, i la violència que comporta, com a element fundacional dels Estats Units. Regina King, que a Watchmen encarna –amb veu aspra i cara de pocs amics– la carismàtica heroïna Sister Night, dirigeix ara One night in Miami amb un propòsit similar: revisitar un moment clau de la història afroamericana per reflexionar sobre l’actualitat.

Adaptant l'obra teatral homònima de Kemp Powers, el film narra la reunió a l'habitació d'un motel en una nit clau del 1964 de quatre icones de la comunitat negra: Cassius Clay, Malcolm X, Sam Cooke i Jim Brown. El text de Powers parteix d'un fet real per elaborar una ficció que enllaça els debats del passat amb els del present. Clay, a punt de convertir-se en Muhammad Ali, és el personatge sobre el qual pivota la trama, però són les acalorades discussions entre Malcolm X i Cooke les que permeten a King abordar una qüestió que descriu el seu propi posicionament com a cineasta: la responsabilitat dels artistes com a portaveus de les reivindicacions de la seva comunitat.

King adapta de manera gairebé literal l’estimulant text de Powers, que dota de personalitat aquests personatges més grans que la vida i confia en un grup de joves actors capaços de transmetre l’efervescència dels instants previs a la insurrecció. És una llàstima, tanmateix, que la passió que trobem als intèrprets estigui absent en la convencional posada en escena. D’un film que acaba amb una emocionant crida a la revolució –l’escena en què Sam Cooke (un electritzant Leslie Odom Jr.) interpreta per primera vegada el seu himne antiracista A change is gonna come– podríem esperar-ne un tractament visual una mica més agosarat.

stats