Pablo Iglesias al Palma Arena
Informa l’ARA Balears que els mallorquins tindrem l’honor de rebre la visita de Pablo Iglesias, líder de Podem, perquè ens expliqui als aborígens quina és la seva visió de la realitat. L’escoltarem amb agraïment i expectació, només faltaria. Unga, unga.
L’esdeveniment es produirà d’aquí cinc dies, el 8 de desembre, dia de la Immaculada Concepció i dos dies després de la commemoració de la Constitució espanyola, i en un indret tan apreciat pels mallorquins com el Palma Arena, que tal vegada convé recordar que és una de les realitzacions més reeixides del mandat del delinqüent convicte i confés Jaume Matas.
Per recordar-ne els detalls generals, el Palma Arena havia de ser un velòdrom especialitzat en competicions de bicicleta, que no va servir mai als seus propòsits perquè segons les autoritats esportives corresponents el recinte no reuneix les condicions necessàries per reconèixer-lo com un espai legítim per a la competició. No tan sols això, sinó que era un equipament que havia de costar uns quaranta-vuit milions d’euros, i al final en va costar més de cent, pagats un darrere l’altre pels contribuents illencs. La diferència de preu no es va acabar d’explicar mai, però potser hi tenia a veure algun fet com ara que el velòdrom comptava amb una cuina (una cuina) pressupostada en més de sis-cents mil euros, o amb un inoblidable ascensor literalment encastat enmig d’un descampat, apuntant cap a alades francament dubtoses. Després s’ha intentat reciclar el Palma Arena, un dels grans escàndols de la política balear, com a residència de despatxos oficials o com a espai per a espectacles musicals, amb una sonoritat semblant a la del meu lavabo.
En fi, tant se val. Les Balears són un país (encara) que s’ha singularitzat per tenir uns dirigents que s’han especialitzat en la depredació del diner públic, fins al punt d’ostentar el rècord de poder presentar, exactament per aquest motiu, un president del Govern i una presidenta del Parlament (Jaume Matas i Maria Antònia Munar) que han hagut d’acabar com a presidiaris. Varen ser els anys de gran bonança, en què tant s’hi valia inaugurar una televisió pública com dues, perquè no venia d’un pam, i en què el crit de guerra amb més força era el del president delinqüent Jaume Matas: “Endavant i sense por”.
El velòdrom del Palma Arena és un dels exponents més descarats d’aquesta etapa de corrupció, i per això resulta irònic que tot un Pablo Iglesias hi acudeixi a pronunciar un míting, ell que a les eleccions balears del passat mes de maig no va ser capaç de dir ni piu. Ara vol venir a recitar la seva lliçó, i ho farà en un dels llocs més indicats. Per a la pròxima ocasió em permeto suggerir-li el Palau de Marivent, des d’on el monarca Joan Carles i el seu gendre Iñaki Urdangarin solien fer els seus negocis. Són llocs des d’on es pot parlar amb molt de coneixement de causa sobre regeneració democràtica. A Mallorca se t’espera, Pablo.
