Una paella i un San Francisco
Llegeixo a la premsa (i no pas a la premsa gastronòmica) que hi ha problemes logístics amb una paella popular al barri Rocafonda de Mataró. Ja sabeu que quan el concepte paella s’associa al concepte popular, o t’estan venent un detergent o una moto. L’associació de veïns, a canvi de tramitar-ne el permís, exigeix “que l’arròs no dugui cap beguda alcohòlica, ni tampoc porc o derivats” per tal de, diuen, “promoure uns hàbits alimentaris saludables”. Els calés que en surtin, de tot plegat, no poden anar a cap “entitat religiosa”. Manel, baixa. Anem al bar.
En una paella n’hi pot haver, de porc. Depèn de la paella. I quan n’hi ha és molt gustós. Si ara resulta que posar porc a la paella no promou hàbits saludables, haurem de concloure que també és millor que no dugui gambes (pel mercuri) ni arròs bomba (millor que sigui integral, per la fibra), ni pebrot (que torna), ni all (que fa fortor), ni tomàquet (que és molt bo, però que el va portar Colom com a resultat de la violència que va practicar a Amèrica), ni pèsols de llauna (que no són de quilòmetre zero). I, per tant, arribarem a la conclusió que ja, posats a fer, millor “una arrossada de malalt popular”.
Pel que fa a l’alcohol, el mec que ha dit que la paella no en dugui hauria de copiar cent vegades “No en tinc ni idea de cuina”. La paella, a diferència de moltes altres menges, no en porta, d’alcohol. Ahir, per exemple, em vaig obsequiar amb un pollastre amb prunes que duia conyac i vi blanc. I, naturalment, l’alcohol d’aquest conyac i aquest vi blanc s’evaporen, perquè si no fos així, la meitat de la població infantil consumidora de cuina catalana aniria torrada tot el dia. S’ha de ser químicament inútil per no saber-ho. Ara, potser ho deia per qüestions més imponderables. I si és així, suggereixo que el senyor que remeni el sofregit no porti colònia, aquell dia, per si de cas algú l’ensuma i veu trontollar els fonaments de la seva diversitat.
