06/12/2020

Països Catalans? País Espardenya!

3 min

El segle passat vaig festejar un 10,5% amb una xiqueta valenciana. Discutíem molt. La renyina més èpica ens fa tocar de peus a terra. Ella deia que les espardenyes se les van inventar els llauradors valencians. La xica pseudofederal no sabia que molts segles abans Jaume I, sabater no ecologista sempre ben calçat amb espasa sanguinària, i l’exèrcit de la corona catalanoaragonesa conquereixen València (s. XIII) duent als peus innovadores i letals armes de combat lleuger: espardenyes. Som els Països Espardenyers (PE): Catalunya sud i nord, el País Valencià, les Balears i a l’inici Aragó. Les espardenyes calcen a tothom. Ho vertebren tot. Ho fan caminar tot. Calçat nacional. Uns ens diuen els Països Catalans, d’altres Tres Països i una Nació. Però, xiquets i xiquetes, la forma de la sabata, la sola original de tot, és la corona catalanoaragonesa (1162). La confederació d’estats: cada peu troba la seva sabata. Som els primers fabricants mundials siderals del calçat políticament permeable, socialment transpirable, econòmicament absorbint la suor. Ens inventem el caminar i no ens deixen caminar. Tenim una pedra a la sabata.

S’ha de ser sabatot per venir a explicar-nos això. El president valència, Ximo Puig, ha vingut a Catalunya a proposar una “Commonwealth mediterrània”. Una aliança catalanovalenciana per “reinventar” Espanya. Mare de Déu de l’espardenya condemnada! Ximo, que qui et va posar sabates perquè no anessis descalç i tinguessis fred i et fessis mal va ser Jaume I. El que et va donar l’estat i l’estat del benestar de mans i peus. Per què en dius Commonwealth quan ens ho vam inventar nosaltres? Hábleme en cristiano! Som la Corona. Som The Crown. ¿Tanta por fa parlar del pare i la mare que ens han parit i ens han donat la vida? Som la gènesi. Som la poma d’Adam i Eva, el Big Bang, la pedra de Rosetta, el carboni 14, la joia, el microfilm, el document secret, la veritat de tot. El time line del nosaltres. I ara, i des de fa temps, alguns valencians, alguns mallorquins, i també alguns catalans, ens venen a explicar sopars de duro narcòtic. Xiquets, al·lotets, minyons, que la sabateria de l’autodeterminació la construïm nosaltres. Som confederals, no federals. Som lliures, no esclaus. Les espardenyes catalanes-valencianes-balears no estan fetes de la Pell de Brau que és una Pell de Frau. Som natura lliure: cànem, espart, vímet... Som la terra. Som fills de l’argila, no d’un animal de ficció letal com l’estat espanyol. Per això no és estrany que les espardenyes siguin tunejades. Perquè no ens arriben ni a la sola de la sabata i l’han de destrossar. Xafem carretera.

Espardenyes, descapotable de la gran Catalunya road movie. Espardenyes, catalana way of life. Cabells confederals al vent. Ruta de terra i cel cosits per l’agulla i el fil de l’horitzó. Pell d’aiguardent veloç. I bla, bla, bla... Sabater, a fer sabates! No s’ha pogut fer ni un corredor euromediterrani des de fa segles. Via morta. No es pot fer res. I ara a proposar mandangues i taronges tòxiques. Valencians i balears hauran d’anar responent a preguntes que no volen afrontar: ¿com és que fa anys i panys que desembarquen valencians i balears a Catalunya? Exiliats. Fugint. Diàspora. Èxode d’espardenyes confederals. No es parla prou de tot això. De quan es va acabar la Corona. La llibertat. De quan es va assassinar l’espardenya, el calçat, el caminar. Del decret llei que amb les olors de la Guerra de Successió les espardenyes s’arravaten, s’assimilen, es roben i es posen als peus dels exèrcits borbònics absolutistes de mal als peus. Cadascú sap on li fa mal la sabata. Segle XXI i continuen els exilis de valencians i balears cap a Catalunya. Per què venen? Què busquen? Què no troben a la seva sabateria?

Al final, al final, si voleu caminar, la neoespardenya confederal l’haurem de fer tota només a un lloc. Partida, repartida, com un gran estat confederal en un únic territori. L’estat espanyol és només una Constitució. Una assimilació. Una annexió. Un mal de peus per decret llei. Res a veure amb ser una confederació. Us robaran les sabates i el caminar. Coixos, rancs, esguerrats. Almoina. Caritat. Auxili. Vam repartir espardenyes per a tothom. Ara només tenim una sabata i una espardenya. Potser haurem de cabre tots a la mateixa espardenya lliure. De Països Espardenya a País Espardenya. Pensem-hi. I ens repartim aquest rosegó de terra confederal: Catalunyatown, Valènciatown i Baleartown, també CatNordtown. I sota fem Xàtivatown, Manacortown, Perpinyàtown... Milers!!! Recordeu-ho: cada peu ha de trobar la seva sabata. Ho va dir Jaume I, el pare espardenyer.