Passaran de peons a reines
Sempre he escrit sobre les coses que necessiten un altaveu, i en la columna d’avui no ho canviarem. Ho faré, a més, amb una estima especial, perquè les meves companyes de professió -o futura professió regulada- necessiten que se les escolti i que totes i tots sapiguem la veritat d’aquesta vaga que ha començat aquest cap de setmana. Per què no s’han posat d’acord? Doncs molt fàcil: perquè hi ha uns interessos que no formen part del futbol femení pròpiament i que tenen a veure amb el masculí. Sisplau, deixeu de ficar-los dins del mateix sac, tenen les mateixes normes però són totalment diferents!
M’agradaria explicar-vos tot el que està passant de manera interna i que no es pot consentir de cap de les maneres. Moltes jugadores han rebut amenaces de retirada total del sou -o d’una part important- si fan la vaga. I aquí cal tenir en compte que moltes d’aquestes jugadores tenen un doble salari: els 300 o 600 euros que diu el contracte i els extres en B. Resulta que també hi ha hagut pressions a alguns dels clubs que tenen equips masculins i els han ofert els horaris “menys favorables” si acceptaven les condicions que les jugadores sol·licitaven. I aquí no acaba la jugada: hi ha jugadores que tenen cotitzades diferents hores de feina dins del mateix club, com si no entrenessin totes igual.
Fins ara al futbol femení totes les jugadores érem peons, i tot el que volíem era fomentar-lo i fer-lo créixer. Sempre estàvem amb la por que ens fessin fora i tanquessin la secció del femení. Allò del “només som una despesa” resulta que és un mite, perquè molts clubs reben subvencions per tenir un equip femení -diners que mai repercuteixen al 100% en les jugadores, no sé pas on deuen anar a parar-.
Ja n’hi ha prou de culpabilitzar-les. Que estan lluitant i no és per elles, sinó perquè les més menudes puguin tenir un futur digne. No demanen més que cotitzar un 75% de la seva jornada laboral, de tenir dret a ser mares i a tenir unes vacances, uns drets bàsics com a treballadores que són. Fins ara han estat quatre nenes que volien ser futbolistes i tampoc érem del tot un problema, però ara resulta que molesta que estiguin demanant una cosa que el 2019 hauria de ser òbvia. ¿No som tan moderns? ¿No tenim tantes ganes de promocionar l’esport femení? Doncs quan us demanen ajuda i suport per un conveni sembla que tothom hagi tancat la porta.
Deixeu els interessos que tingueu amb el futbol masculí. Repeteixo que no tenen res a veure amb nosaltres. Elles només estan lluitant per uns drets que són essencials per a qualsevol treballador. I ho estan fent juntes. Han dit prou a anys d’estar preocupades per si no podrien jugar. Ara que saben que el futbol femení interessa és el moment que es facin més fortes. No només per elles, sinó per totes les futbolistes i totes les nenes que volen practicar un esport. Estigueu atents, que passaran de peons a reines.
