10/06/2020

El covid als països en conflicte

3 min

Un de cada quatre nens i nenes al món viu en un país afectat per un conflicte. Dos mil milions de persones viuen sota les bombes, els fusells i la metralla. Es preveu que aquest nombre augmenti, ja que la població en aquestes àrees està creixent dues vegades més ràpid que a la resta del món, amb una taxa de creixement anual del 2,4%, en comparació amb l'1,2% a nivell mundial, segons dades de les Nacions Unides. Aquesta tendència pot agreujar l'escassetat de recursos i augmentar la vulnerabilitat als desastres. Les poblacions dels països afectats per la fragilitat, els conflictes i la violència també són més joves que la mitjana mundial.

Molts d'aquests països porten dècades patint la violència. Són generacions que no coneixen cap altra forma de vida o que han hagut de desenvolupar una gran capacitat de resiliència. Ara nosaltres també sabem el que significa interrompre les nostres vides per una força major.

Aquests milions de persones tenen poques opcions. Han de sortir de casa per guanyar diners, anar a l'escola tot i que s'hagi convertit en un barracó bombardejat i buscar assistència mèdica tot i que gairebé no existeix. Fins i tot fugir de casa per por que t'ataquin, et matin o et violin. I vet aquí que es desencadena la pandèmia.

El Sudan del Sud porta set anys immers en una guerra que ha deixat sense aliments set milions d'habitants i ha forçat quatre milions de persones més a fugir de casa seva. Amb una població d'11 milions, només hi ha quatre respiradors i 189 metges al país.

El Iemen és el país més pobre de l'Orient Mitjà. Pateix un conflicte des de fa cinc anys. Els míssils aeris han destruït els hospitals i la confrontació terrestre s'ha endut la meitat dels centres mèdics. Parts del territori estan a un pas de la fam. En un país que depèn en un 70% de les importacions per sobreviure, la paràlisi del transport mundial i les dificultats per accedir a l'ajuda derivades de la covid-19 poden tenir conseqüències molt més devastadores que el mateix virus.

Colòmbia ha signat la pau, però segueix en guerra. Cinc dècades de violència han destruït cada racó d'aquesta societat. Hi ha persones que estan donant la cara per defensar aquest fràgil acord. Són defensores i defensors de la terra, la seva terra, que clamen per la fi de les armes. Són les grans víctimes del conflicte. La pandèmia no ha fet callar aquestes veus, però tampoc la violència que pateixen. Des que va començar l'any han estat assassinades 36 defensores i defensors.

Una obvietat: les guerres són cares. La despesa militar ha ascendit a prop de 2.000 milions de dòlars el 2019, la xifra més elevada des de la crisi financera del 2008. Això representa el 2,2% del PIB mundial o l'equivalent a 249 dòlars per persona.

L'impacte econòmic és encara més devastador. El 2016, les pèrdues van ser d'1,04 bilions de dòlars a nivell mundial. No obstant, es van invertir 10 milions de dòlars en la construcció de la pau durant aquest any. Això vol dir que els recursos financers dedicats a consolidar la pau van constituir tot just l'1% del cost total del conflicte.

Tot i la crida a l'alto el foc del secretari general de l'ONU a l'inici de la pandèmia, els esforços per aconseguir-ho han estat un fracàs catastròfic, en bona part per un Consell de Seguretat paralitzat pels interessos d'alguns dels seus països membres, més obstinats en vendre armes i continuar les seves operacions militars que en la pau del món.

Aturar la venda d'armes –incloent-hi les espanyoles–, fomentar l'estat de dret, promoure una economia més humana i equitativa, donar suport financer a aquests països, promoure la pau i protegir les persones són mesures que no poden esperar i que haurien de marcar el nou full de ruta de la recuperació.