BARÇA
Misc 25/01/2021

Guardiola fa 50 anys: d'alumne avantatjat de Cruyff a tècnic de prestigi mundial

En recordem la trajectòria com a jugador del Barça i n'analitzem l'evolució com a entrenador

5 min
Pep Guardiola després de guanyar el Mundial de Clubs el desembre del 2009

BarcelonaAquest dilluns Pep Guardiola fa 50 anys. Mig segle d'una vida lligada al futbol i al compromís amb una idea i una escola que, sense desmerèixer tots aquells que també hi han contribuït, s'ha batejat com el model cruyffista. Guardiola, que va aterrar de la mà d'Oriol Tort a La Masia quan tenia 13 anys procedent del Gimnàstic Manresa, poc es podia imaginar llavors que acabaria sent l'alumne avantatjat del Johan només uns quants anys després.

Malgrat que la història havia començat abans, amb la sempre atenta mirada de Cruyff als futbolistes joves de la casa, va ser el 16 de desembre del 1990 quan Guardiola va debutar, a Cadis, amb el primer equip. Era el principi d'una comunió única en el futbol, una conjunció que canviaria la història del Barça. Es començaven a escriure les primeres pàgines del relat més romàntic del club que acabaria excel·lint anys després, quan el de Santpedor, sense deixar de ser aquell alumne avantatjat del Johan, s'acabaria convertint en el tècnic que més títols, alegries i orgull durien a les vitrines del Barça.

La intuïció de Cruyff, sumada a la marxa de Luis Milla al Reial Madrid, va obrir a Guardiola les portes del primer equip, en què la posició de 4 ja començava a ser un segell d'identitat del futbol del Barça. "Des d'aquesta posició tenia una visió del joc privilegiada. Era molt important per a nosaltres, per trobar sempre la millor sortida de pilota. De manera ràpida i intel·ligent. Tenia una tècnica exquisida", recorda en conversa amb l'ARA Miquel Àngel Nadal. El central del Barça entre el 1991 i el 1999 va ser un dels primers companys d'habitació de Guardiola al Barça. "Només als desplaçaments, eh! No cada dia, no era el meu tipus", bromeja Nadal, que guarda una gran amistat amb el tècnic des dels anys que van coincidir tant al Barça com a la selecció espanyola.

Pep Guardiola, el 1992, amb la Lliga i la Champions

"El Pep, malgrat la seva joventut, era un futbolista que s'identificava molt amb el Barça i el seu ambient. Representava exactament el seu lloc en el que era tota l'estructura futbolística del Johan. Com que venia de la casa, la seva arribada a l'equip era com la peça que faltava per acabar d'encaixar totes les parts del puzle", descriu Nadal. "Era com l'extensió de l'entrenador al camp, perquè per la seva posició era per on més pilotes passaven. La seva principal funció era escollir la millor opció cap a on fer arribar la pilota i, això, en la filosofia del joc, tenia molta importància –continua–. A part, el Pep era molt exigent. Sempre volia guanyar i sempre pensava en el futbol: preguntava molt, s'interessava tant per la seva posició com per la dels companys, per quina era la millor manera de col·locar-nos, quins moviments podíem fer... Veies que era la seva passió".

Nadal, que defineix Guardiola com "la persona que ha captat millor el missatge de Cruyff", també recorda la importància i l'ascendència de l'entrenador neerlandès en aquell grup de jugadors que serien batejats com el Dream Team. "La seva mentalitat guanyadora s'encomanava. No sortíem a especular. Érem ambiciosos i fèiem un futbol molt ofensiu. A banda de ser un entrenador que els jugadors respectàvem molt per qui havia sigut com a jugador, veies que tot el que ens deia li sortia de dins de manera natural, que hi creia. També sabia quan t'havia de parar els peus i t'animava quan et feia falta. Era un avançat en molts aspectes".

L'evolució com a entrenador

Guardiola acabaria la seva carrera de futbolista lluny del Barça, on va tornar el 2007 per reflotar el filial, que acabava de baixar a Tercera Divisió. Només una temporada després va rebre l'encàrrec del llavors president Joan Laporta d'agafar les regnes del primer equip per començar l'era més gloriosa d'un tècnic a la banqueta blaugrana. "El Pep és fill del Barça i el Barça era casa seva", explica a l'ARA el periodista i exatleta Martí Perarnau. "Com a entrenador va posar sobre el camp totes aquelles eines, instruments i coneixements que va aprendre durant tants anys al club. Per dir-ho d'alguna manera, no va haver d'introduir cap canvi substancial en la seva manera d'entendre el futbol. Allò que ell havia fet com a jugador, ho va traslladar al camp amb uns futbolistes –Messi, Xavi, Iniesta, Busquets...– que tenen el seu mateix llenguatge futbolístic i practiquen el mateix estil". Durant quatre temporades a la banqueta del primer equip (2008-2012) Guardiola va guanyar 14 títols de 19 possibles.

Pep Guardiola en una imatge del passat juliol

Com a tècnic del Barça, el de Santpedor va mostrar el compromís amb una idea i un model, amb la pilota sempre com a protagonista de l'eix discursiu, que va meravellar Europa i que el va convertir en un dels tècnics més cotitzats del planeta. La seva etapa a les banquetes continuaria l'any 2013 al Bayern Munic. "El Pep es planta a Alemanya com el nano de 16 anys que surt de casa per primer cop per veure món. A la Bundesliga es troba amb els camps gelats dels mesos d'hivern, el joc al contraatac de qualsevol equip i en qualsevol moment, estadis passionals com el del Borussia Dortmund... I, al Bayern, una cultura molt diferent en què parlen un altre idioma, tant lingüístic com futbolístic", analitza l'autor de llibres com Herr Pep (2014) i Pep Guardiola. La metamorfosis (2016). "A més, es dona la circumstància que quan al Pep se'l contracta, el Bayern anava malament. Però quan arriba a Munic, ho fa després que hagin guanyat el triplet i això dificulta l'adaptació".

A favor, Guardiola va trobar en el Bayern futbolistes amb moltes ganes d'aprendre del segell del tècnic català, com Lahm, Kroos, Boateng o Alaba. "Malauradament, les lesions del Thiago fan que no pugui ajudar a difondre aquesta manera de jugar", afegeix Perarnau. "El Pep també s'adapta als jugadors que no tenen aquest perfil, com Robben, Ribéry o Müller, i fa un moviment molt important: col·loca els laterals per dins, ajudant el migcentre i creant una línia de tres amb què trenca els contraatacs rivals". Després de dominar el principal rival, el Borussia Dortmund, i guanyar amb autoritat la Bundesliga, Guardiola fitxa el 2016 pel Manchester City.

"A Manchester ja no és aquell Pep que només coneix amb profunditat l'estil del Barça: ja hi ha aplicat diverses variants gràcies al seu pas per Alemanya. A banda d'estudiar molt com és la Premier, el seu primer any a Anglaterra va ser complicat, amb una plantilla força envellida i altres circumstàncies del procés de fer-se l'equip a mida. Va ser un curs complicat, però durant el qual va aprendre moltes coses d'un altre tipus de futbol", relata Perarnau. "Al seu segon any guanyaria la Premier batent el rècord de 100 punts i continuaria sumant títols. També ha tingut entrebancs, però acumula una experiència que li permet parlar uns idiomes futbolístics molt rics i dominar moltes variants, que va exposant segons els partits".

És a Manchester on Guardiola complirà 50 anys aquest dilluns. Al City, amb la complicitat de Ferran Soriano i Txiki Begiristain dins l'estructura del club, així com la confiança del president Khaldoon al-Mubarak, viu la seva etapa més llarga en una banqueta: el novembre va renovar fins al 2023.

stats