‘Persona non grata’ per un partit de futbol

Gairebé tothom considera el Mundial del 1970 com el millor de la història. La selecció espanyola no el va jugar, ja que va caure a la fase de classificació, en un grup format per belgues, iugoslaus i finlandesos. Espanya, entrenada per Eduardo Toba, va debutar amb un bon empat a Belgrad (0-0) amb els iugoslaus. Però en el segon partit va punxar al Bernabéu amb els belgues (1-1), fet que afegia pressió de cara al tercer partit, a Lieja. En un partit molt dur, els belgues es van imposar per 2-1 en un partit en què els protagonistes van ser el defensa sabadellenc Eladi Silvestre i l’andalús Gallego, també barcelonista, com Eladi. El defensa vallesà va ser expulsat per l’àrbitre del partit, però el jugador de Sabadell va considerar injusta la decisió i es va negar a abandonar la gespa. L’enrenou va ser tan gran que va caldre que hi intervingués la policia. De fet, els jugadors espanyols van denunciar que Eladi va rebre dos cops de la policia local, fet que va provocar la intervenció de Gallego, que es va acabar esbatussant amb els policies belgues. Els jugadors espanyols van sortir tan calents de l’estadi que Gallego va ser protagonista d’un nou incident fora del camp, quan dos joves que repartien propaganda contra el règim franquista se li van acostar. Gallego, que va afirmar que no tenia clar què cridaven aquells nois, els va estomacar pensant que eren uns brètols. Després del partit, el govern belga va decretar que Eladi i Gallego eren persona non grata, en el que va ser un autèntic escàndol diplomàtic. Espanya, per la seva banda, va destituir Toba i va apostar per un triumvirat format pel tècnic del Barça (Salvador Artigas), el del Madrid (Miguel Muñoz) i el del Las Palmas (Luis Molowny) per acabar les eliminatòries. Però una derrota a Hèlsinki (2-0) va provocar la fi d’aquell estrany invent.

La fase de classificació es va tancar amb un últim partit contra els finlandesos a La Línea de la Concepción, a pocs metres de Gibraltar, en un partit de marcat caràcter propagandístic. Va ser el primer partit com a seleccionador de Kubala, que va debutar sota banderes on es podia llegir “ El Peñón es nuestro ”. La batalla de Lieja havia provocat un esclat nacionalista de la premsa espanyola, que va lloar el retorn a l’equip d’Eladi i Gallego, definits com “ dos jabatos ” pel Marca. El camí d’Espanya cap al millor Mundial va acabar amb un 6-0 contra Finlàndia a l’ombra de Gibraltar. Un últim acte propagandístic estèril.