El petit Nicolás ‘for president’
Francisco Nicolás Gómez Iglesias, en art el petit Nicolás, és un d’aquests personatges que agraden a una certa premsa espanyola, bàsicament la mateixa que dedica pàgines i portades a Isabel Pantoja i que publica informes policials que després ni un ministre espanyol de l’Interior no sap localitzar. De manera que som davant d’un nou farsant amb un gran futur (crematístic) en alguns programes de televisió, on se’l tractarà a cos de rei a condició que les digui com més grosses millor.
El tal Nicolás era entrevistat dissabte al diari El Mundo, far i mirall del periodisme d’investigació. L’etapa de Pedrojota ha acabat tard i malament, però el substitut, Casimiro García-Abadillo, segueix ferm en la voluntat d’emular Woodward i Bernstein en versió potaje.
El resultat és que s’acaben entrevistant, a tota pàgina, personatges com el susdit Nicolás, que diu coses com que el CNI i la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría li van encarregar contactar amb la família Pujol per aturar el 9-N, que era col·laborador de la Corona espanyola o que el volen “matar civilment” perquè atresora material molt valuós i sensible. També podia haver dit que va conèixer el ieti als cims de l’Himàlaia o que havia esmorzat amb un descendent de Jack l’Esbudellador en presència del monstre del llac Ness i de la reina d’Anglaterra: l’hi haurien publicat igualment. I l’hi haurien pagat igualment. És especialment xocant i penós que la Casa del Rei s’apressés a emetre un comunicat per desmentir que li haguessin encarregat res al petit Nicolás. Hi ha institucions que sembla que es complauen en el seu esfondrament. Si senten la necessitat de desmentir una collonada d’aquesta envergadura, deu ser que realment ja no saben on ficar-se de la vergonya que ha deixat com a llegat un senyor anomenat Joan Carles.
En fi, deixem les coses de la Corona per a qui li interessi, que de cada dia són menys. El que és curiós és que hi hagi premsa que es faci ressò dels desvaris d’un impostor de vint anys que òbviament no fa més que repassar els titulars del dia i inventar-se la pel·lícula corresponent a cada cas i ocasió. El petit Nicolás és un personatge que podria donar amb prou feines per a una novel·leta d’encàrrec, i encara. És tan poca cosa que fa fins i tot pena parlar-ne. Però com que en parlem, i com que alguns en parlen tant i li concedeixen tanta atenció, haurem d’entendre que és una figura representativa de l’estat espanyol actual. És a dir, entre la mentida, el deliri i la llàstima. El petit Nicolás no fa més que arrenglerar-se amb el comportament habitual del PP i del PSOE: inventar, difamar i muntar el pollastre, a veure què en surt. Hi ha una premsa que es diu seriosa i que compra això. L’alternativa a Mariano Rajoy i a Pedro Sánchez no es diu Pablo Iglesias, sinó el petit Nicolás, que no m’estranyaria que aviat formés un partit polític a mitges amb Paquirrín. Si els falten suports, sempre poden tenir el de Rosa Díez i Albert Rivera. I alguns diaris i teles, encantats.
