El ‘Polònia’ més feminista
El paper de les dones en el Procés (en el bàndol que sigui) ha sigut molt rellevant, no només en la primera línia de la política sinó també en l’activisme. El Polònia fa anys que ja s’havia fixat en aquesta perspectiva de gènere, quan va crear les Catalines, aquella paròdia de les Teresines de TV3, integrades pels clons de Muriel Casals, Carme Forcadell i Josep M. Vila d’Abadal. Aquest últim es feminitzava per fer justícia al pes específic de les dones en l’empenta independentista. L’esquetx de la NATA de dijous, el del tietisme, amb la Catalunya que serà tieta o no serà, també ho exemplificava. No és casualitat que bona part de la gent estovada i vexada l’1 d’octubre fossin dones.
Dijous, coincidint amb la recent commemoració del Dia Internacional Contra la Violència Masclista, el Polònia va construir un programa sensacional que tenia la peculiaritat que estava protagonitzat íntegrament per dones. A sobre, van tenir l’encert de no advertir-ho a l’inici, per deixar que fos l’espectador que percebés (o no) la singularitat. La idea no quedava gens forçada. Les protagonistes són les que són a partir de la realitat: Gabriela Serra, Anna Gabriel, Inés Arrimadas, Marta Rovira, Soraya Sáenz de Santamaría, Marta Pascal... Totes elles tenen un rol primordial en el relat de l’actualitat, que justifica amb escreix que siguin les protagonistes de la paròdia.
Una enquesta a una reduïdíssima mostra no representativa d’espectadors va donar una dada significativa. ¿A partir de quin moment es va percebre que el Polònia estava protagonitzat només per dones? La majoria coincideixen: a partir de l’esquetx de la mare independentista que intenta evitar que la seva filla surti vestida de groc al carrer. Bàsicament perquè era una filla i no un fill, com és habitual. És en els rols secundaris i anònims que la ficció, i sobretot l’humor, cau en els estereotips de gènere. Dijous vam veure una filla independentista en comptes d’un fill, una veterinària en comptes d’un veterinari, i una directora de campanya i no un director. També es va recuperar Raquel Sans com a presentadora del Telenotícies i no Toni Cruanyes. El ramat d’empreses guiades per Soraya eren dones. L’humor cau en els estereotips de gènere perquè pràcticament sempre (i no només el Polònia ) està creat des d’una òptica masculina. De fet, tots els guionistes del Polònia són homes excepte Júlia Cot. Aquesta sensibilitat en la perspectiva de gènere que es va demostrar en el programa de dijous és el que s’hauria de fer diàriament en tots els àmbits. Per inèrcia es cau en els patrons clàssics, que releguen les dones als rols tradicionals que els ha atorgat el patriarcat o, directament, les invisibilitzen. Gràcies, Polònia, per recordar que aquesta sensibilitat és possible i per evidenciar que el resultat és eficaç i natural. Que no sigui flor d’un dia. Un petit pas per al feminisme, un gran pas per a l’humor.
