Una pregunta (qui és Burgui?) i alguna conclusió
Amagats sota un pont i en família, vam jugar un partit aparentment insignificant i amb una sensació de déjà-vu amb el Llevant. Però d’aquest trist empat en podem treure algunes conclusions que m’atreveixo a qualificar de definitives. No totes dolentes.
El més semblant que tenim a un possible ídol és Gerard Moreno. Per qualitat, per actitud i per perico. Al marge de consideracions tàctiques (que si el 4-2-3-1 o el 4-4-2) i d’hipotètiques incompatibilitats amb un Caicedo en forma o amb una protofigura com Asensio, Gerard és el més indiscutible dels jugadors.
Tenim porter. Un cop hem deixat en Pau en pau (i perdó per l’autocita), el jove olotí ha demostrat el que molts intuíem: si som l’equip més golejat no és per culpa del porter. No enyoro Kiko Casilla.
Perarnau també s’equivoca. Tots sabem que té una feina molt difícil (construir de nou un equip cada any sense diners) però Cianni i Roco han convertit Héctor Moreno en el millor central de la història i Colotto en un jugador enyorat. Són dues errades greus i en una posició bàsica. Caldrà corregir-les a l’hivern.
El principal problema és a la banqueta. Tots sabem -Sergio el primer, n’estic segur- que els seus dies a com a entrenador de l’Espanyol estan comptats. S’ha quedat sense renda: no tant pels resultats (estem on acostumem a estar) com per la impotència i la desorientació que mostra. Els jugadors del Llevant (amb un entrenador que només porta quatre setmanes) es movien amb sentit. Els de l’Espanyol -amb més qualitat individual- semblaven pollastres sense cap. Ja no hi ha excusa. Si no és al gener, serà al maig.
Però mentre tornava cap a casa dilluns al vespre, no em treia del cap una pregunta: qui és Burgui? Què ha fet aquest noi perquè la majoria del públic el rebi com si fos Tamudo? Qui es pensa que és per queixar-se públicament de la seva suplència? D’ell recordo que li va demanar la samarreta a Cristiano just després que el portuguès ens marqués cinc gols en la pitjor golejada de la nostra història com a locals. També he vist que és un jugador dels de “llàstima!”, d’aquells que comencen moltes jugades però n’acaben ben poques. I que quan perd una pilota no es pren la molèstia de baixar a defensar per recuperar-la. Suposo que serà un bon jugador, que té futur en un equip d’elit de segon nivell (com ara nosaltres, vaja). Però ara només és un fals ídol utilitzat per les masses per queixar-se d’un entrenador a la deriva.
