20/01/2021

Ens prenen el pèl

2 min
Joan Laporta, abans de veure's les cares amb Carles Tusquets, Toni Freixa i Víctor Font.

BarcelonaChristopher Nolan seria capaç de crear una realitat on el Barça ja té un president escollit a les urnes quan tocava, o bé un futur ja viscut en què el 24 de gener s’han celebrat les eleccions amb la logística necessària per combatre les restriccions del covid preparada. Però aquí els trucs de física quàntica de Tenet no serveixen, perquè els guions fa massa temps que els escriu Carles Tusquets i resulta que el que s’està projectant des de finals d’octubre és una seqüela de sèrie B amb més metratge del desitjat.

En aquesta pel·lícula dolenta titulada As soon as possible hi ressonen amb força les paraules del secretari general de l’Esport, Gerard Figueras, que, en una entrevista a RAC1 dimarts passat, reconeixia que només es triga 48 hores a redactar un decret llei i que, si el Barça hagués plantejat el vot per correu al novembre, els comicis ja s’haurien pogut haver celebrat. Ras i curt, així de fàcil: si diumenge no hi ha eleccions és perquè en tot aquest temps ningú no ha mogut un dit per trobar solucions als esculls de la pandèmia. A què han estat jugant mentre el club es desintegrava dia rere dia sota un buit de poder eixordador?

No parlo només del president de la gestora. Què estaven fent els candidats? A Tusquets no l’ha perseguit cap mena de pressió per part dels hipotètics presidents. A Joan Laporta, el que se suposa més vehement amb la urgència de les urnes, encara l’estan buscant els de la moció de censura. Tot i tenir tanta pressa, no va anunciar que es presentaria fins al 30 de novembre. L’únic que ha fet alguna acció mínima és Víctor Font: dues setmanes després que prengués possessió del càrrec provisional més llarg de la història, Tusquets ja tenia al despatx una carta de Sí al Futur que reclamava l’ús del vot electrònic, una eina que l'establishment no pot ni veure. Pur simbolisme, perquè la pulsió crítica que va liderar el setge a Bartomeu es va diluir l’endemà de la seva dimissió.

Entre debats estèrils sobre dates i qui-ha-dit-què, han anat passant els dies del calendari de la mediocritat. Ara diuen que les eleccions seran el 7 de març. Cava i confeti! No queda ni un gram de control en mans dels socis, que, per no saber, no han tingut ni accés a l’auditoria de l’exercici econòmic tancat al juny ni al pressupost actual. Qui és el propietari del club?