La prima de risc retrocedeix 5 anys
BarcelonaLa prima de risc, l’indicador que compara els interessos que paga un país respecte a Alemanya, ha retrocedit cinc anys. Va ser el mes d’abril del 2010 quan aquest termòmetre va superar els 100 punts i, des de llavors, no havia baixat d’aquest nivell. Fins ahir, quan la prima de risc espanyola va tancar en 99,59 punts tot i les veus d’alarma sobre l’efecte que poden tenir en els mercats les projeccions electorals de Podem o l’evolució del procés sobiranista. De moment, els inversors no semblen gaire preocupats per aquests dos fenòmens.
La fita d’ahir tanca un capítol de la crisi, però no la deixa enrere. La principal diferència respecte al 2010 és que aleshores l’economia espanyola estava estancada en el 0% mentre que el 2014 va créixer un 1,4%, segons les estimacions oficials. De totes maneres, hi ha diversos indicadors de l’economia que no han acompanyat la millora de la prima de risc: actualment Espanya té més atur que l’abril del 2010 (23,6% versus 20%) i el deute públic pràcticament s’ha duplicat durant aquest període (96,8% versus 54%).
De fet, aquest augment inèdit del deute ha neutralitzat la rebaixa de la prima. Mentre que el 2010 Espanya es va gastar uns 23.000 milions en interessos del deute, per al 2015 s’estima que la despesa per aquest concepte fregarà els 35.500 milions, segons els pressupostos generals de l’Estat. El problema del deute, per tant, segueix sobre la taula.
Paraules màgiques
“Quan la prima de risc va superar els 100 punts semblava que s’acabava el món”, rememorava fa un parell d’anys José Manuel Campa en una trobada informal. Campa va ser el secretari d’estat d’Economia de l’última etapa de Zapatero i a ell li va tocar viure l’experiència des de la primera línia. Campa també va recordar com es va veure obligat a viatjar a Londres per reunir-se amb inversors i enviar-los un missatge de calma. La ministra Elena Salgado i altres alts càrrecs governamentals també van viatjar a diverses places financeres per mirar de convèncer els mercats. Amb poc èxit: la prima de risc va escalar de manera imparable fins a l’estiu del 2012.
Els experts coincideixen a assenyalar que la millora de la prima de risc respon fonamentalment a tres paraules pronunciades per Mario Draghi, president del BCE, el 26 de juliol del 2012: “ Whatever it takes ” (el que calgui). Era el moment més difícil de la crisi de l’euro, la prima de risc espanyola havia superat els 650 punts i no semblava que el rescat al sector financer espanyol fos suficient per evitar la fallida de l’Estat i, en conseqüència, la desaparició de l’euro. Però Draghi va pronunciar la frase màgica: “El BCE farà el que calgui per preservar l’euro. I, creguin-me, serà suficient”. Fins llavors, els mercats estaven convençuts que alguns països -com a mínim, Grècia- abandonarien la moneda única. Però Draghi va convèncer els mercats del contrari i, des de llavors, la prima de risc no ha deixat de baixar. I no només l’espanyola, sinó la de tots els estats europeus. De fet, la prima de risc d’un país rescatat com Irlanda està per sota de 70 punts.
Per què ahir
Feia dies que la prima de risc s’acostava als 100 punts però, si ahir va ser el dia en què finalment va baixar d’aquest llistó, segurament també va ser per les paraules de Mario Draghi. El president del BCE va insinuar en una entrevista amb la premsa alemanya que prepara un ambiciós paquet de mesures per reactivar l’economia europea i allunyar el creixent risc de deflació [vegeu l’article adjunt].
“Les primes de risc encara poden baixar més -va vaticinar ahir Christoph Rieger, de l’entitat alemanya Commerzbank, en declaracions a Bloomberg-. El veredicte dels mercats ara mateix és que Draghi actuarà ràpidament”. Segons el servei d’estudis del BBVA, la prima espanyola es mourà aquest any a l’entorn dels 70 punts.
A diferència del que passava el 2010 -quan la por al trencament de l’euro va disparar les primes de risc-, de moment no estan tenint cap efecte els creixents rumors sobre una possible sortida de Grècia de l’euro, vinculada al que pugui passar a les eleccions que el país hel·lè celebrarà el 25 de gener.
La rebaixa de la prima de risc és una benedicció per a les arques públiques, ja que suposa un estalvi en el pagament d’interessos. Però l’elevat nivell de deute públic d’Espanya seria un problema si, pel que sigui, les tensions rebrotessin algun dia als mercats. De moment, però, els inversors no es mostren especialment preocupats per la crisi política de Grècia, ni per l’auge de Podem, ni tampoc per la possible secessió de Catalunya.
