L'operació Pas de l'Estret busca noves rutes que no passin per Espanya

BarcelonaL'obertura de les fronteres més enllà dels països que formen part de l'espai Schengen està aixecant polseguera. Després que dimarts la Unió Europea fes pública la llista dels quinze països que compleixen, a parer de l'acord –en cap cas una mesura obligatòria–, els requisits de seguretat per poder reprendre la connexió partint de criteris epidemiològics, Espanya ha decidit excloure d'aquesta llista el Marroc, Algèria i la Xina.

El motiu principal radica en el principi de reciprocitat. Això vol dir que són països que van tancar les fronteres amb l'estat espanyol des de l'expansió de la pandèmia i que no permeten l'entrada d'espanyols. I, de fet, aquest és un dels criteris que la Unió Europea va tenir en compte a l'hora d'acotar una llista definitiva. Aquesta llista es va demorar a l'hora de fer-se oficial, i n'han quedat fora els països on més s'acarnissa actualment el coronavirus, com els Estats Units, Rússia o el Brasil.

D'aquesta manera, el veto d'Espanya a obrir la frontera amb el Marroc planteja un nou escenari en l'habitual operació Pas de l'Estret (OPE), que, segons dades del ministeri de l'Interior, l'estiu passat va suposar el desplaçament de fins a 3.242.970 passatgers i més de 760.000 vehicles. Fa pocs dies Rabat ja va deixar en l'aire l'operació, precisament, per tenir les fronteres tancades amb Espanya sense una data d'obertura clara (podria ser el 10 de juliol) i per l'esperat veto de l'executiu de Pedro Sánchez. Ara França i Itàlia entren en la partida, ja que canviarà la naturalesa de les rutes habituals d'aquesta operació de desplaçament massiu de població marroquí que viu en països com Espanya, França, Bèlgica, Holanda o Itàlia i torna a l'estiu al seu país d'origen, en molts casos, per retrobar-se amb les seves famílies. França i Itàlia sí que han anunciat la reobertura de fronteres amb el Marroc, tot i que Itàlia posarà en quarantena tothom que arribi al país des de fora de l'espai Schengen.

Rabat, en paraules del seu ministre d'Exteriors, Naser Burita, ja va admetre la setmana passada que "era obvi" que l'operació Marhaba [Benvinguts], tal com es coneix l'operació al Marroc, no tindria lloc aquests mesos "tal com s'havia anat fent els estius passats". Amb els passos fronterers terrestres de Ceuta i Melilla tancats, cobren rellevància les noves línies marítimes que es puguin establir entre els ports francesos i italians, mentre que a les ciutats autònomes espanyoles queden, de moment, fora de la partida. El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marslaka, va assegurar dijous que s'està treballant per estar preparats per a l'OPE, tot i que va admetre que no sap quan obrirà les fronteres el Marroc.

Era un secret a veus que Espanya, a diferència dels seus socis europeus –França, un dels països d'Europa amb més població marroquí i algeriana, va insistir amb fermesa en incloure el Marroc i Algèria en la llista de països amb què la UE veu bé obrir les fronteres–, mantindria el veto al Marroc. Al seu torn, el regnat de Mohamed VI fa temps que té en Ceuta i Melilla, ciutats que no reconeix sota la sobirania espanyola, dos focus per fer pressió a l'executiu que presideix Pedro Sánchez.

La reciprocitat, a mitges

El govern espanyol ha deixat clar que manté tancats de manera temporal els controls terrestres habilitats per a l'entrada i la sortida d'Espanya a través de Ceuta i Melilla amb el Marroc, país amb més de 13.200 contagis notificats en total i amb prop de 250 víctimes per coronavirus. Però el govern espanyol no ha aplicat el mateix criteri de reciprocitat amb vuit dels dotze països als quals sí que ha acceptat obrir-los les fronteres a partir d'aquest dissabte.

Només Montenegro, Sèrbia, Corea del Sud i Tunísia accepten obrir les seves fronteres als espanyols, mentre que Espanya –amb més de 250.000 casos de coronavirus acumulats i 28.385 víctimes–, malgrat no haver-hi reciprocitat, sí que permet l'arribada de ciutadans d'Austràlia, el Canadà, el Japó, Nova Zelanda, Ruanda, Tailàndia, l'Uruguai i Geòrgia. Fonts diplomàtiques del govern espanyol citades per Europa Press argumenten que, a diferència de països com el Marroc i Algèria, el volum més reduït de trànsit de gent és el que determina aquesta disparitat de criteris i que estan en converses amb aquests vuit països perquè la situació es reverteixi.