Pujol, història del catalanisme i del periodisme
BarcelonaPresentació de La Biblioteca del Catalanisme a la seu de l'editorial RBA. L'acte és una mena d'Olimp de la sociovergència però sense Carme Chacón i Josep A. Duran i Lleida. Oriol Junqueras tampoc hi és, una absència molt comentada. També em crida l'atenció que no hi sigui el senador Josep Maldonado, habitual dels envelats d'aquesta mena. Després de la transcendència dels parlaments de l'abat de Montserrat i del president Mas, els assistents es relaxen al còctel. Xavier Trias parla del Barça-Bayern amb Carles Vilarrubí. Pasqual Maragall fa fotos amb el mòbil. El president Pujol s'interessa per uns joves que criden l'atenció pel seu vestir informal. Quan Pujol s'assabenta que són estudiants de periodisme de la Universitat Ramon Llull, els dóna una petita lliçó: "¿Sabeu que és l' això no toca ? Ho deia jo. Forma part de la història del periodisme d'aquest país".
Orgullós d'haver fet fortuna amb aquesta manera contundent d'engegar els periodistes, l'expresident crida Marta Ferrusola, que és al seu costat: "Marta! Vine cap aquí. Us presento la meva dona". Jaume Risquete, professor dels nois, els diu que ho aprofitin per fer alguna pregunta d'actualitat, però els Pujol tallen en sec la temptativa: "Això no toca!" Tots riuen. És la història del periodisme d'aquest país.
Un altre Pujol volta per la seu de RBA: és Oriol Pujol. L'enxampo quan arriba a l'acte. Se saluden amb l'exdiputada de PSC Laia Bonet; ella l'abraça i li pregunta com està. "T'ho explico? Oi que no cal?", respon ell amb cara de circumstàncies. El bon rotllo entre convergents i socialistes culmina quan Pere Navarro, Trias i Núria de Gispert se sumen a l'abat i als quatre presidents de la Generalitat per a una fotografia de família. Joaquim Palau, director general de RBA, diu: "Amb aquest equip, guanyarem".
L'auditori es divideix en dues parts: com a Matrix , els que tenen el tiquet blanc poden accedir a la zona VIP; els del tiquet blau es queden al galliner. Apareix David Madí; fa goig amb el seu vestit de ratlla diplomàtica. Porta un tiquet blau a la mà: demana a una hostessa que el deixin passar a la zona del tiquet blanc. Parla amb la superior de l'hostessa. Li demanen que s'esperi. S'espera vint minuts mentre empresaris, polítics i intel·lectuals baixen de la planta noble que els han reservat fins a l'inici de l'acte. Quan els presidents compareixen, Madí entra directe a la zona dels escollits. Es creuen amb Mas. Pels gestos que es fan, sembla que queden per parlar més tard.
Comença l'acte i a la zona de premsa no hi ha seients lliures. Em colo, com Madí, a la zona dels elegits i agafo la cadira reservada per a Carles Miralles. Dedueixo que aquest Miralles és el poeta i catedràtic de filologia grega de la UB. Una hostessa em mira sospitant que ni sóc catedràtic ni escollit. Em passa per no vestir de ratlla diplomàtica.
