OBSERVATORI DE L’EST
Misc 25/10/2019

El que ha quedat de l’Est

Dues dones provinents del món excomunista arriben a càrrecs internacionals de primer ordre quan estan a punt de complir-se trenta anys de la caiguda del Mur de Berlín

3 min
Kristalina Gueorguieva és la directora del Fons Monetari Internacional.

Nadia Calviño, filla d’una de les icones del PSOE, no ha pogut arribar a la direcció del Fons Monetari Internacional perquè Kristalina Gueorguieva, una dona de l’Est, una desconeguda búlgara, li va passar al davant. Gueorguieva té un magnífic currículum acadèmic, a més de destacar en la lluita pels drets de les dones i contra les desigualtats socials. Al nomenament de Gueorguieva no li falta força simbòlica. Com tampoc n’està mancada la designació de la romanesa Laura Codruta Kövesi com a primera fiscal en cap de la Unió Europea. Kövesi té a favor haver sigut fiscal anticorrupció al seu país. Segur que a Brussel·les se li girarà feina. El que no és tan segur és que disposi de les eines per poder-la dur a terme.

Dues dones provinents del món excomunista arriben, doncs, a càrrecs internacionals de primer ordre quan estan a punt de complir-se trenta anys de la caiguda del Mur de Berlín. No seria exagerat dir que tant Gueorguieva com Kövesi provenen dels, diguem-ne, nuclis il·lustrats que, prudents i silenciosos, feien la seva a l’Europa de l’Est tot i la vigilància soviètica. Aquella intel·liguèntsia que cohabitava entre la dissidència i la nomenklatura, però que procurava que no la confonguessin ni amb l’una ni amb l’altra. Sectors socials que s’han beneficiat de les últimes tres dècades de democràcia a l’Est. Unes democràcies que, tot i ser de baixa intensitat, han generat les condicions socioculturals per fer emergir perfils com els de Gueorguieva i Kövesi.

El cas búlgar

La nova fiscal en cap de la UE tenia setze anys quan el règim de Ceausescu es va ensorrar el Nadal del 1989, enmig d’una guerra sagnant entre comunistes avalada pel silenci de Gorbatxov. Va ser l’escenificació més èpica del final del bloc comunista europeu. Però, ¿què se’n sabia de Bulgària a més del tòpic sobre les votacions “a la búlgara”? ¿I com s’havia ensorrat el comunisme a Sofia? Doncs amb un cop d’estat gens cruent i en una data que no va donar als fets cap importància: el 10 de novembre del 1989, l’endemà de la caiguda del Mur de Berlín, quan tothom estava pendent de la RDA, a Sofia el nucli reformista del PC va destituir el dictador Tòdor Jívkov. Gueorguieva tenia 36 anys i ja sabia que difícil que era exercir els seus coneixements acadèmics d’economia, política i sociologia. Fa poques setmanes, quan va prendre possessió de la direcció de l’FMI, Gueorguieva va ser afalagada pel primer ministre búlgar, el conservador Boiko Boríssov, que, ves per on, havia sigut policia i guàrdia personal de Jívkov.

Enmig de la commemoració dels 80 anys del començament de la Segona Guerra Mundial, Bulgària ha renyat Rússia arran d’una exposició patrocinada per Moscou a l’ambaixada de Sofia, tot recordant-li que la derrota del nazisme no va representar l’arribada de la llibertat, sinó de 45 anys més de dictadures a mig Europa. La protesta l’ha emès ni més ni menys que el govern de Boríssov, l’antic guardaespatlles de Jívkov. Un cop més, l’alè de la nomenklatura cohabitant o barrejant-se amb el de la democràcia i exhibint una aguda desmemòria. Episodis, tots plegats, que donen peu a recuperar una frase que es repetia a l’Est mentre s’acostaven els dies del daltabaix final: “A Occident passa de tot però s’esvaeix ràpidament; aquí semblava que no passava res però quedava tot”. I Kristalina Gueorguieva i Laura Kövesi n’eren testimonis.

stats