Carta a Dolors Miquel: 'Oooh, blasfèmia!'
Es lleven pensant a veure avui de què es podran escandalitzar. I no els cal ni sortir de casa, perquè Twitter els serveix polèmiques a domicili. Encara que no sàpiguen ben bé de què va, ho retuitegen, mireu aquesta què ha dit, mireu aquesta què ha fet, oooh masclisme, oooh xenofòbia, oooh blasfèmia.
Feu-ho córrer, escampeu-ho, que tothom parli d’allò que ignora. Insulteu-la, amenaceu-la, linxeu-la, denuncieu-la, engarjoleu-la, que hagi de demanar perdó, que on anirem a parar, que alguns límits hi ha d’haver, que assumeixi la seva responsabilitat política, que dimiteixi, que faci alguna cosa, ¿que no veu que no es parla de res més? Escenifiquen escàndols, assenyalen culpables, converteixen la indignació permanent en la seva manera de ser al món. No hi ha res que els agradi més que fer-se els ofesos als ulls dels altres. Tan mal vist que era el xivato al col·legi, i ara les xarxes en van plenes. Ha sigut ella. Disparin, sisplau.
Aquesta vegada t’ha tocat a tu, Dolors Miquel, poeta, per haver recitat uns versos a l’Ajuntament de Barcelona, però les bales no anaven dirigides a tu. No saben qui ets, ni coneixen la teva obra, ni ets tu el seu objectiu. No s’interessen per la poesia, si no és per judicialitzar-la, per grapejar-la, per fer-hi política. S’escandalitza aquell que no hi era, la bola es fa gran i tu veus com, pel mateix poema que has recitat tantes vegades des de fa deu anys, ara t’han denunciat a la fiscalia.
I als que érem dilluns al Saló de Cent, a la cerimònia dels premis Ciutat de Barcelona, se’ns fa difícil entendre que un poema que va passar sense pena ni glòria hagi generat durant tota la setmana tant de postureig. Tu en vas recitar tres, i el que va triomfar de veritat va ser el segon, el de la teva veïna, La que mai no es dispintina. Mare nostra no va aixecar ni grans mostres d’entusiasme ni de desaprovació. Va ser l’últim que vas dir i ja vam veure que Alberto Fernández Díaz marxava, però ningú no en va fer gaire cas.
L’escàndol s’ha cuinat després, amb un cor mediàtic que fa veure que posa el crit al cel per donar la impressió que allò va ser un aquelarre blasfem, oficiat per l’alcaldessa, Ada Colau, l’autèntica destinatària de les bales. ¿Recordes, Dolors, que a l’estimat Pepe Rubianes li va passar el mateix? La víctima va ser ell, però les bales anaven contra TV3, contra el govern català i contra tot allò que els espanta.
P. D. L’escenificació dels escàndols i de la indignació permanent no és patrimoni de la dreta. L’esquerra també està abonada a la murga mediàtica. Passa a Madrid i passa a Barcelona. I passa cada dia. I cansa molt, i avorreix, que siguem tan llepafils.
