REPORTATGE
Misc 30/12/2018

Què ens quedarà a la retina?

Aquesta selecció de fotografies de l’any serveix per reflexionar sobre el valor de la imatge en la societat actual i com la mirada i el punt de vista acaben tenint més pes que la realitat que retraten.

i
David Miró
8 min
01. ELS NENS PERDUTS DE TRUMP. L’enduriment de les polítiques migratòries per part de Trump ha convertit la frontera sud dels Estats Units en un dels punts calents de l’any. La imatge d’una nena hondurenya plorant mentre escorcollen la seva mare va donar la volta al món. Després es va saber que molts d’aquests nens eren separats dels seus pares

Les coses no són com són sinó com les veu cadascú. Són els nostres ulls els que determinen quin valor donem a certes imatges, els que decideixen com ens impacten, com les processem, quina significació els donem. Per exemple, on algú veu una gran manifestació multitudinària a favor de la llibertat i la dignitat nacionals, un altre hi pot veure una amenaça i viure-la com un drama. A Catalunya això ho hem pogut comprovar aquest any amb les polèmiques sobre els llaços grocs. Es fa difícil trobar exemples d’una interpretació tan oposada d’un mateix símbol. Des dels que hi veuen una mostra de solidaritat i humanitat, fins als que els consideren un atac a la democràcia i els comparen amb el nazisme. Com és possible això? Molt fàcil. Perquè és la nostra mirada, el nostre marc mental, el que atorga una valor o un altre a un símbol o una imatge. Només cal pensar en el significat tan diferent que pot tenir una bandera espanyola a Madrid o a Barcelona. Una mateixa fotografia en una mateixa portada, posem la de la passada Diada a la Diagonal, serà interpretada de manera diferent segons el diari que la publiqui.

Tot i això, els fotoperiodistes tenen l’obligació d’intentar trencar tots aquests prejudicis, superar totes les barreres cognitives, per posar-nos al davant una realitat que de ben segur que ens resultarà incòmoda. Les fotos del New York Times sobre la fam causada per la Guerra del Iemen són com un cop de puny a l’estómac, impossibles de racionalitzar, impossibles de passar per cap filtre. La reacció que ens causen és gairebé física. Les veiem amb els ulls, però les sentim amb la panxa. Com la fotografia d’una nena plorant a la frontera entre els Estats Units i Mèxic mentre escorcollen la seva mare. Podem intentar discutir, en una sobretaula plena de deixalles d’un bon àpat, sobre quines són les millors polítiques per gestionar la immigració. Però davant del plor d’una criatura que sap, o només intueix, que alguna cosa dolenta està a punt de passar-li a sa mare, què podem dir? La resposta és molt simple: res.

¿I davant l’immigrant sense nom que flota al Mediterrani, content malgrat tot perquè sap que algú l’ha trobat i no morirà sol i envoltat de desconeguts en una pastera al mig del mar? Res. Però quants de nosaltres pensaran, quan veuen la fotografia d’un grup de negres amb una roda de cotxe, que l’estan robant, tot i que en realitat estan ajudant una conductora? Ai, la mirada...

El cap de fotografia, Xavier Bertral, ha buscat un equilibri entre les fotografies més impactants de l’any, com la de l’enfrontament entre Donald Trump i un periodista de la CNN, les millors imatges dels fotògrafs de l’ARA, com les d’ell mateix a bord de l’Open Arms o les de Francesc Melcion a la frontera sud espanyola, i aquelles que, per diversos motius, ens quedaran gravades a la memòria, com la dels presos polítics somrient a Lledoners, que remet a aquella de Companys i el seu govern també empresonats al vaixell Uruguay el 1934. Disfruteu del viatge!

02. ITÀLIA CONTRA ELS VAIXELLS DE RESCAT. Un equip de l’ARA format per Cristina Mas i Xavier Bertral va pujar al mes de març al vaixell de l’ONG catalana Open Arms per veure com rescatava immigrants en alta mar. Durant el viatge, la tripulació i els periodistes van ser amenaçats per una patrullera líbia que intentava emportar-se els rescatats. El govern de Salvini va obrir després un procediment judicial contra l’ONG
03. LA REALITAT DE LA FRONTERA SUD. Dos joves subsaharians posen davant les càmeres de l’ARA als afores de Tànger, on esperen tenir una oportunitat per passar la frontera. L’ARA va voler comprovar in situ la situació dels immigrants a l’altra banda de la tanca amb el Marroc, i va recollir testimonis esgarrifosos de maltractaments per part de la policia marroquina. “Espanya paga al Marroc perquè ens maltracti”, deia el Mohamed
04. MORIR DE FAM AL IEMEN. La imatge de la petita de set anys Amal Hussain, desnodrida i tota ossos, va posar rostre a la realitat de la Guerra del Iemen, on deixar morir de fam la població civil forma part de l’estratègia bèl·lica dels dos bàndols. Tot i això, el bàndol que causa més víctimes és el que lideren l’Aràbia Saudita, que compra armes a Espanya, i els Emirats Àrabs Units. Tots dos compten amb el suport dels Estats Units
05. ROBANT O AJUDANT? Què passa amb els immigrants quan són a casa nostra. La fotògrafa Anna Surinyach va captar aquesta fotografia d’un grup de subsaharians indocumentats ajudant una noia a canviar la roda del seu cotxe a Barcelona, però la nostra mirada potser ens porta a pensar una altra cosa. Aquesta fotografia mostra una realitat, però sobretot retrata els prejudicis del que la mira.
06. UNA ALTRA DIADA MASSIVA. Poc abans del primer aniversari de l’1-O, el moviment independentista va tornar a demostrar la seva força omplint la Diagonal amb centenars de milers de persones. Ni la presó ni l’exili dels líders independentistes ni les amenaces d’un nou 155 van servir per desmobilitzar el sobiranisme, que va tornar a fer gala de pacifisme i civisme tot i les acusacions de violència
07. ELS PRESOS, A CATALUNYA Al juliol els presos independentistes van ser traslladats a Catalunya. Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van ser internats a Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada; Carme Forcadell, a Mas d’Enric, al Catllar; i Dolors Bassa, a Puig de les Basses, a Figueres. La imatge és d’un acte davant d’aquesta última presó
08. EL SÍMBOL DEL LLAÇ GROC Els llaços grocs s’han convertit en el símbol per demanar l’alliberament dels presos polítics i s’han fet molt visibles durant tot l’any malgrat que grups unionistes s’han dedicat també a treure’ls de l’espai públic i a protagonitzar escenes de tensió. El llaç groc de la fotografia correspon a un acte de l’ANC i Òmnium celebrat a l’agost durant les festes del barri barceloní de Gracia.
Què ens quedarà a la retina?
10. TRUMP, CONTRA ELS PERIODISTES. El president dels Estats Units, Donald Trump, va protagonitzar al mes de novembre el seu enèsim enfrontament amb la premsa, que considera enemiga seva. En aquest cas va ordenar retirar-li el micro al periodista de la CNN Jim Acosta quan li estava preguntant sobre la qüestió migratòria. Després la Casa Blanca li va retirar l’acreditació, però un jutge va obligar a retornar-l’hi
11. DOS AMICS MOLT PERILLOSOS. Les càmeres van captar l’encaixada de mans amb un gran somriure entre el president rus, Vladímir Putin, i el príncep hereu saudita, Mohamed bin Salman, a la cimera del G-20 a Buenos Aires, Argentina, el 30 de novembre. Bin Salman és sospitós d’haver ordenat l’assassinat del periodista crític Jamal Khashoggi al consolat saudita d’Istanbul, però això no va ser cap problema per a Putin
12. SUPREMACISME BLANC ALS EUA. Una protesta contra una marxa supremacista blanca a Charlottesville, Virgínia, que va acabar amb una activista morta per un atropellament, va posar en primer pla la força dels grups neonazis nord-americans. A la imatge, membres del Moviment Nacional Socialista fan la salutació nazi davant d’una esvàstica en flames en un lloc no identificat de l’estat de Geòrgia
13. ESCLAT FEMINISTA. Moviments internacionals com el #MeToo i la indignació per casos com la sentència contra els membres de la Manada, que van ser condemnats per abusos però no per agressió sexual, han convertit el 2018 en un any d’esclat feminista. Les manifestacions del 8 de març, com la de la imatge a Barcelona, van ser les més multitudinàries dels últims anys i van tenir un fort impacte en l’agenda política
14. INCENDIS A GRÈCIA.En plena canícula al mes de juliol uns incendis devastadors van arrasar zones residencials de la costa grega molt a prop d’Atenes, que durant dies va viure envoltada d’un núvol de fum. El foc va causar més d’un centenar de morts i centenars de ferits, i va destruir milers de cases d’unes urbanitzacions que després es va veure que no estaven preparades per a evacuacions ràpides en cas d’incendi. Molta gent, com es veu a la imatge, només es va poder salvar tirant-se al mar.
15. ELS NENS TAILANDESOS ATRAPATS. El món va viure pendent durant divuit dies de juny i juliol del destí de 12 nens tailandesos i el seu monitor que van quedar atrapats a la cova de Tham Lang per una pujada del nivell d’aigua. L’exèrcit tailandès, i fins i tot magnats com Elon Musk, es van mobilitzar per treure’ls d’allà amb vida amb una complexa operació de rescat que incloïa submarinistes experts i bombones d’oxigen per als nens. Finalment el rescat es va acomplir amb èxit i la notícia va ser celebrada per Tailàndia com una gesta nacional
16. EL PONT ENSORRAT És sens dubte una de les imatges de l’any: un camió abandonat a pocs metres del lloc on el pont Morandi, a Gènova, es va ensorrar de sobte el 14 d’agost a causa de les pluges. Aquest accident va causar la mort de 43 persones entre els conductors dels vehicles atrapats i els habitants de les cases de sota. Després es van fer publics els molts errors de construcció que tenia el pont, que ara està en reconstrucció.
17. PÍCNIC A LA GRAN VIA. A finals de juliol es va poder veure una imatge inèdita a Barcelona: la Gran Via ocupada per centenars de taxis, uns 1.500, que van ocupar la via pública per forçar un canvi en la normativa que limiti el nombre de llicències VTC. Van ser vuit dies de vaga i sis de paralització del centre de Barcelona fins que la promesa del govern espanyol de recollir les seves demandes els va fer aixecar la protesta
18. L’ANY DEL GIRONA El 2018 serà sempre un any recordat pels aficionats del Girona, que han pogut veure com el seu equip plantava cara als millors clubs del món i acabava la Lliga en desena posició l’any del seu debut a Primera. Aquesta temporada van camí de repetir l’èxit de l’anterior i es mantenen a la meitat de la taula. El 23 de setembre el Barça de Messi no va poder guanyar a Montilivi (2-2).
19. L’ECLOSIÓ DEL FUTBOL FEMENÍ. La jugadora del Barça Aitana Bonmatí, de 20 anys, celebra amb els aficionats la victòria per 2 a 1 davant l’Atlètic de Madrid en el partit de Lliga jugat el dia 11 de novembre al Minisestadi, en què ella va marcar un gol. El partit va aplegar 4.000 aficionats malgrat la pluja. L’aparició de jugadores com Bonmatí ha sigut una de les claus de l’eclosió del futbol femení durant aquest any 2018
20. EL NAIXEMENT D’UNA ESTRELLA Rosalia Vila i Tobella (Sant Esteve Sesrovires, 1993), coneguda com a Rosalía, ha revolucionat el món de la música pop amb la seva particular barreja de flamenc, trap i hip-hop. El seu tema Malamente l’ha catapultada i li va valer dos Grammy llatins a la gala que es va celebrar Las Vegas el 15 de novembre. Sens dubte el 2018 ha sigut l’any de Rosalía.
'No és només una foto', per Xavier Bertral, cap de fotografia de l'ARA

De la interpretació que els lectors fan de les fotos que publiquem, ja fa temps que en parlem amb la Catalina Serra, subdirectora de l’ARA. I m’agrada la reflexió de l’Anna Surinyach, periodista i editora gràfica de la revista ‘5W’, en una excel·lent xerrada al CIDOB, el 30 d’octubre passat (podeu buscarla per internet). Els periodistes gràfics, i els editors, per extensió, som responsables de les imatges que fem servir per informar. I no només de la seva utilització. També tenim a les nostres mans no permetre que les fotografies siguin utilitzades per llançar un missatge contrari a la realitat que s’hi mostra. El bon fotoperiodisme no menteix, però els últims temps assisteixo inquiet a la distorsió interessada de fotografies i la interpretació també interessada de determinades imatges que es fa en alguns mitjans, xarxes i partits polítics. Les fotos dels immigrants arribats a la frontera sud –per exemple– són presentades com la prova de les hordes d’invasors que rebem a Europa: és una distorsió perversa de la realitat dels reportatges, obviant per complet que es tracta d’un fenomen minoritari (la majoria d’immigrants arriben en avió) i una població extremadament vulnerable, que emprèn un camí molt difícil per buscar una vida millor. És a les nostres mans aconseguir que les imatges no puguin ser manipulades i que expliquin la veritat.

stats