Tot el que vam aprendre de l’Ignasi Pujol
EL 4 DE NOVEMBRE del 2010, ho recordo perquè era Sant Carles, vam anunciar al Palau de la Música que aquell 28 sortiria el primer ARA en paper, el de Moisès Broggi a portada. Avui tornem al Palau per celebrar els cinc anys de vida i gaudir d’un concert del mestre Savall. Tindré el privilegi de donar els segons premis Ignasi Pujol i Tatiana Sisquella a l’emprenedoria econòmica i social. És la nostra manera d’homenatjar dos grans periodistes que el càncer es va emportar i sempre seran entre nosaltres.
N’estem molt satisfets, de l’ARA. Tenim una audiència fidel i exigent, a punt d’arribar als 33.000 subscriptors, hem guanyat premis importants, ja ningú no ens discuteix ni el dret d’existir ni l’aportació innovadora, i en molts aspectes som el segon diari del país en influència.
Tot i això, el millor i el pitjor que ens ha passat en cinc anys no té res a veure ni amb els èxits ni amb totes les traves que ens han posat alguns poders perquè no ens en sortíssim.
El dia més feliç de la nostra història continua sent el dia que vam celebrar que l’Ignasi s’havia recuperat d’un tractament. I el dia més desolador, el que es va morir.
La redacció de l’ARA és molt talentosa. Però és sobretot una pinya de bones persones. En dono fe des que sóc jo qui lluita contra el càncer, i rebo tones d’afecte i solidaritat de l’equip, que són un regal i una injecció d’ànims. Això és també mèrit de l’Ignasi, que amb l’exemple, coratge i somriure ens va educar per sempre en la bondat i la solidaritat. Aquest és l’actiu més gran de l’ARA, un equipàs que vol canviar el món des del periodisme, i ho demostra en les portades però també en tots els petits gestos que no es publiquen.
