20/09/2020

RBG i la importància del Tribunal Suprem

4 min
RBG i la importància del Tribunal Suprem

Ha mort Ruth Bader Ginsburg, la històrica magistrada del Tribunal Suprem dels Estats Units. Aquests dies deuen haver llegit tota mena de biografies i resums de la seva increïble carrera judicial, així que no cal repetir-los. Només mencionaré un record personal. El 23 d’octubre de 2008, mentre tot just esclatava la crisi financera nord-americana que acabaria sent global, Ruth B. Ginsburg entrava, passet a passet, amb l’aparent fragilitat que va caracteritzar les darreres dècades de la seva vida, al Richardson Auditorium de la Universitat de Princeton, on 900 persones esperàvem amb el cor accelerat la seva conferència i la conversa posterior amb el professor de dret constitucional Christopher Eisgruber. Vostès pensaran que s’ha de ser un friqui del dret per estar esperant amb emoció la conferència d’una jutge. Però els asseguro que tots els presents aquell dia teníem molt clara l’enorme importància de la feina que la magistrada feia al Tribunal Suprem en defensa de la democràcia, la igualtat racial i de gènere i els drets fonamentals, on va servir 27 anys. Tinc un record tan viu d’aquell vespre que si tanco els ulls sembla que torno a sentir la seva veu tremolosa. Si volen tenir una idea més clara de l’emoció que ha generat en aquests anys, vegin l’excel·lent pel·lícula documental RBG.

El que realment voldria explicar-los és l’enorme rellevància que té el fet que es produeixi la seva mort en aquest precís moment, tant per als Estats Units com per a la resta del planeta. Per què la immensa majoria de professors de dret que conec de tot el món estan seriosament preocupats per la situació? La resposta té a veure amb la cabdal importància política del Tribunal Suprem dels EUA, una espècie de megatribunal que aglutina les funcions que a Espanya estan separades entre el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem.

L’any 1803 el Tribunal Suprem va prendre una decisió històrica sota el lideratge del magistrat John Marshall en el famós cas Marbury vs. Madison, gràcies a la qual, i per primer cop a la història, un tribunal s’autoconcedia el poder d’invalidar la legislació aprovada per un Congrés democràtic o qualsevol de les assemblees estatals o qualsevol altra regulació inferior. Es feia així realitat el somni d’Alexander Hamilton, un dels autors dels Federalist Papers, que havia teoritzat aquest superpoder que alhora constituïa el malson de Thomas Jefferson i de tants altres antifederalistes. Pocs anys més tard, Jefferson escrivia una de les seves frases més celebres en una carta dirigida al jutge Roane: “La Constitució [...] no és més que un mer objecte de cera en mans dels jutges, que la poden retorçar i modelar de la manera que més els plagui”. Jefferson va perdre la batalla, però tenia raó. El Tribunal Suprem, com a Espanya el Constitucional, és el màxim intèrpret de la Constitució, i té el poder d’imposar la seva interpretació per damunt de tots els altres, anul·lant fins i tot aquella legislació que segons ells la contradigui, sense importar la legitimitat o el suport democràtic que aquesta legislació pugui tenir. Prou que ho sabem a Catalunya.

La mort de RBG en aquests moments obre la porta a Trump a utilitzar, abans de les eleccions del novembre, la seva prerrogativa de nomenar un magistrat que la substitueixi de per vida, perquè el càrrec és vitalici. Mitch McConnell, líder de la majoria republicana al Senat, que l’any 2016 va impedir a Obama nomenar un nou magistrat per la mort del conservador Antonin Scalia argumentant que ja era al darrer any de mandat, va anunciar el mateix divendres que sí que reconeixeria en canvi aquest dret a Trump, que sens dubte en farà ús. ¿A qui nomenarà Trump? Probablement a una dona ultraconservadora que, si se’n surt en la votació del Senat, convertirà el Tribunal Suprem en un dels més conservadors de la història -i això que quasi sempre ho ha estat, de conservador-, amb només tres dels nou jutges amb perfil progressista.

I quina importància té això? Fem una llista de temes. El primer programa que perillarà amb un Tribunal així és l’Obamacare, que com saben garanteix cobertura sanitària a milions de ciutadans. El segon, sens dubte, l’avortament, que ja fa temps que està en el punt de mira dels conservadors del Tribunal. En tercer lloc, i molt important per a Trump, tota la legislació i regulació de protecció mediambiental i lluita contra el canvi climàtic. ¿S’imaginen el que això representaria per a la resta del planeta? Hi ha també les lleis electorals, i en particular les que limiten les contribucions econòmiques a les campanyes -que ja van ser colpejades el 2010 per la decisió de Citizens United-, i que podrien embrutar encara més la política democràtica de Washington DC. També totes les lleis de drets civils, de prohibició de la discriminació, d’igualtat de gènere, les mesures d’ acció afirmativa, etc., a les quals els republicans s’han oposat. I la Segona Esmena, que podria ser objecte d’una interpretació encara més àmplia que portés a anul·lar les poques limitacions sobre el dret a portar armes, que pocs estats han estat capaços de regular. Hi ha també, com ja ens ha alertat el professor Cass Sunstein, tot un front importantíssim respecte de la capacitat reguladora de les agències federals -des de la Reserva Federal i la Comissió de Regulació Nuclear fins a l’Agència del Menjar i el Medicament (FDA), la Comissió Federal del Comerç (FTC) i la bèstia negra de Trump, l’Agència de Protecció del Medi Ambient (l’EPA).

Finalment, i potser hauria d’haver començat per aquí, ¿s’imaginen que a les eleccions del novembre entre Biden i Trump els resultats no fossin del tot clars, que es produïssin aldarulls i que, com molts han predit, Trump pogués negar-se a marxar de la Casa Blanca? ¿Saben qui tindria la decisió final sobre qui seria el proper president dels Estats Units? Bingo! El Tribunal Suprem, amb la seva flamant majoria conservadora de 6 jutges a 3, dos d’ells nomenats pel mateix Trump! Estimat lector: tots els habitants d’aquest planeta tenim prou motius per estar molt preocupats pel que passi els propers mesos, primer al Senat, després als col·legis electorals i finalment als freds passadissos de marbre blanc del Tribunal Suprem dels EUA, el més poderós del món.

stats